Marx, Nietzsche i el totalitarisme: pensament, moral i política

Marx i el materialisme històric

Marxisme: Proposta filosòfica, econòmica i política que va aglutinar moviments obrers i va tenir una enorme repercussió social i política al segle XIX i XX. Ha de ser comprès dins el marc de Marx i la seva influència a mitjans del segle XIX.

Concep la interpretació històrica com a lluita de classes. La societat i la consciència humana estan determinades per les condicions materials, econòmiques i socials de la vida. El materialisme es refereix a l'explicació de la realitat basada en causes naturals, mentre que l'històric fa referència a l'ésser humà al llarg del temps. Comprèn la desaparició de la burgesia, l'aparició de la societat sense classes.

Mode de producció:

Examina la història humana a partir de les diferents formes d'organització del treball i de producció de béns. Cada mode genera un tipus determinat de vincles econòmics i de treball entre les persones: les relacions de producció.

Afirma que podem distingir l'home dels animals per la consciència, la religió o el que es vulgui. La diferència dels animals és el moment que els humans comencen a produir els seus mitjans de vida. En produir-los, l'home produeix indirectament la seva pròpia vida material.

Valor d'ús i valor d'intercanvi:

1r: el caràcter de qualitat, referència a la utilitat en la societat, ja que serveix per a una cosa i respon a les necessitats humanes. 2n: la quantitat, el preu de l'objecte al mercat.

Plusvàlua:

(Marx) signe d'explotació de la força de treball pel capital, del obrer pel capitalista.

Desaparició de la burgesia:

Interpretació de la història en termes de lleis econòmiques materials, de la lluita de classes i l'alienació. Marx: en un futur la societat comunista s'eliminarà l'explotació. Cadascú treballarà segons les seves capacitats i necessitats.

Apol·lini i dionisíac

Nietzsche: La civilització grega va descobrir dues formes estètiques d'afrontar els esdeveniments de la vida: l'apol·lini, de la raó, de la mesura i de la proporció; i el dionisíac, del déu de les passions, les desmesures i el vi.

Concepció sobre el sofisme:

En diverses interpretacions, afavoreix la vida i els impulsos vitals o contraris a ells. La veritat objectiva no existeix; el llenguatge designa les relacions respecte als homes i s'expressa apel·lant a les metàfores i a l'audàcia.

Perspectivisme:

Doctrina segons la qual tot coneixement sobre part d'una determinada perspectiva i d'uns fonaments vitals que el condicionen. El sentit comú i la filosofia tradicional tenen la realitat objectiva disponible per ser captada per l'esperit humà.

Genealogia moral:

No fomentar la moral, sinó desemmascarar-la, fer-la visible a partir de la genealogia dels valors morals.

Moral de senyors i moral d'esclaus:

És necessari recuperar el significat original dels termes morals bo, noble, dolent. Pel mètode genealògic, a la influència de la moral judeocristiana, bo i dolent adquireixen un significat moral que abans no tenien. La moral de senyors es basa en l'acceptació de la vida, amb totes les seves tràgiques exigències. La moral dels esclaus neix del por i del sentiment d'inferioritat. La moral d'esclaus està substituïda per la dels senyors i produeix una mala consciència, pel fet que els homes es preocupen de si mateixos.

Pensament positiu de Nietzsche

Pensament positiu de Nietzsche: Presenta un llenguatge poètic i profètic que pretén imitar l'estil dels llibres religiosos.

Mort de Déu:

Equival a la mort de la funció de Déu, a la desaparició del paper de Déu en la vida humana i a la desaparició dels valors eterns.

Superhome:

Assumeix fins a les darreres conseqüències la mort de Déu. Un autèntic creador de valors, d'altres estils de vida fidels al sentit de la Terra. Fort, lliure, solitari, que representa una categoria moral, l'home que sorgirà, a partir de l'esforç de la voluntat de poder, per substituir l'home decadent de la cultura occidental.

Voluntat de poder:

És la força que anima el superhome a generar nous valors. Aquí s'enfronten pel poder els esperits forts que poden ser vençuts pels esperits febles.

Etern retorn:

Ell considerava que era una pȩça bàsica del seu pensament: un pensament aclaparador, ja que no hi ha cap consol en la reiteració dels esdeveniments. És una doctrina metafísica que té un component ètic.

Organització totalitària

Origen del totalitarisme: Es basa en els efectes de la Primera Guerra Mundial, la creixent convulsió social i els problemes que van conduir a la Gran Depressió.

Descripció del totalitarisme:

Manifesta totalment les maldats polítiques: no variants més perverses dels despotismes, absolut, tirania, dictadura. Dona destrucció de la vida democràtica i desprestigi de la llibertat cívica i política, obrint el compromís entre opcions plurals.

Identitat humana:

Tres dimensions de la vida humana: la vida en la crítica (pensament), la acció i participació voluntària en la vida cívica i política (voluntat) i el seu particular joc de compromisos vitals (judici).