El marxisme curarà els malalts

EL MARXISME CURARÀ ALS MALALTS

Títol: El marxisme curarà els malalts. Autora: Frida Kahlo (Coyoacán, Mèxic, 1907 – 1954). Cronologia: 1954. Tècnica: oli sobre tela (76 x 61 cm). Estil: Amb components de Surrealisme i Realisme social. Tema: simbòlic. Localització: Museu Frida Kalho, a Ciutat de Mèxic.

CONTEXT HISTÒRIC Frida Kahlo passa la seva infància prop de Mèxic durant la Revolució mexicana contra L’autòcrata Porfirio Díaz, impulsada per sectors socialistes, liberals, Anarquistes i populistes. Gran part de la població indígena havia perdut el Control de la terra, que s’havia anat concentrant en mans de poques famílies Adinerades. El dolor produït per la Guerra Civil en la que es transformarà la Revolució, la necessitat de construir una identitat nacional mexicana, i la reivindicació del paper de la dona en la societat contemporània defineixen la trajectòria Artística i vital de Frida Kahlo.

ANÀLISI FORMAL Estil: L’obra de Frida Kahlo, artista autodidacte, és extremadament personal Reflectint a la major part de la seva obra, les sensacions de la seva Traumàtica experiència vital. Va patir molt de resultes d’una poliomielitis i Un accident amb un tramvia que li va destrossar la columna. Va passar molt de Tems postrada al llit on va aprendre a pintar. Va patir tres avortaments naturals, Més de 30 operacions de columna, l’amputació de la cama dreta i una vida Sentimental agitada amb la decepció de les infidelitats del seu marit. Tot Aquest rerefons de patiment físic i emocional, però també de voluntat Lluitadora i passió per la vida, recerca de l’amor i la felicitat, es Reflecteix en la seva obra. En les seves composicions es pot veure el seu Interès per l’art precolombí i el Realisme. Volia que la seva pintura fos una Afirmació de la seva identitat mexicana i per això recorria amb freqüència a Tècniques i temes extrets del folklore i art popular mexicà. Amb el temps va Anar incorporant elements fantàstics, introspectius i simbòlics, una total Llibertat en l’ús de l’espai pictòric i la combinació d’objectes incongruents, Que confereixen a la seva obra un regust surrealista. L’any 1938, André Breton Visità Mèxic i va descobrir l’obra de Frida, associant-la amb el grup Surrealista, per aquesta barreja de realitat amb imaginació. Malgrat que les Seves creacions presentaven un alt grau de similitud amb aquest moviment, Frida, al final de la seva vida rebutjà aquesta etiqueta. Deia que ella no Pintava somnis sinó la seva pròpia realitat.

Composició: La composició s’estructura a partir de l’autoretrat en un primer pla de l’artista Mexicana que, reforçat per la situació en diagonal simètrica de les dues Muletes, s’estableix com eix compositiu central. A partir de la seva figura es Situen la resta d’elements escènics, col·locant-se a la seva dreta els Relacionats amb el perill imperialista, i a la seva esquerra els vinculats a la Pau marxista. A dalt, el retrat de Karl Marx mira fixament l’espectador, Compartint el protagonisme amb Frida, que també es comunica directament amb L’espectador del quadre convertint-se en narrador ideològic. Malgrat la seva Simetria, l’obra té un gran dinamisme gracies a les diagonals que formen Diversos elements com ara les muletes, les grans mans que abracen a l’artista i L’àliga imperial.

Elements plàstics: Cada element està tractat amb una clara intenció figurativa, perfilant els Detalls i contorns amb una fina línia negra. No són gens realistes ni la Captació de la llum ni l’elecció cromàtica. Aquests dos darrers aspectes es Troben supeditats al tema, de manera que el vermell  i Altres tonalitats com el negre, es situen a la dreta de la composició. Per altra banda el blau, el groc i altres games més clares, omplen la superfície esquerra, Vinculant-se positivament a la causa del marxisme. La barreja de detallisme i Simplificació, perfilat, i pinzellada solta, matèrica però independent d’un Focus de llum unitari, li donen al quadre un cert caràcter naïf.