Massis hesperic
Clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,47 KB
Evolució GEOLOGICA DEL RRELEU ESPANYOL: L'evolució geologica es resultat de la historia geologica de milions d'anys. En ella hi ha fases orogeniques i altres de calma en les que predominen l'erosió i la sedimentació.
Era arcaica o Precambrià 4000-600 milions d'anys: materials: granit, pissarra, quarcites i gnies. Relleu basculat cap a l'est.
Era primaria o Paleozoic 600-225 milions d'anys: Fa aprox 340 milions d'anys es va produir uns grans moviments denominats orogenia herciniana. Van sorgir dels mars que cobrien en part la península, les següents serralades hercinianes: Al oest Massis Hesperic o ibérica, arrasat per l'erosió en aquesta mateixa era i convertits en sòcol inclinat cap a l'est. - Massis d'Aquitania NE - Massis de l'Ebre NE - Massis Catalanobalear NE- Massis Beticorifenyo SE. Formats per granit, quarsites i pissarres. Tots van ser arrasats per l'erosió en aquesta mateixa era i convertits en socol.
Era secundaria o Mesozoic 225-68 milions d'anys: Considerat com un període de calma orogenica. Les terres emergides en l'era anterior ( relleus hercinians) van patir un procés d'erosió i sedimentació, donant lloc a formacions horitzontals. L'altipla basculat encara cap al Mediterrani va permetre q el mar ocupara les terres orientals i dipositara el socol i a les fosses sediments marins: calcaries, pedres i arenes.
Era terciaria o cenozoic 68-1,7 milions d'anys: es va donar el plegament orogenic que va formar la major part del relleu peninular, l'orogenia alpina. Efectes: 1) s'alçaren les serralades alpines a l'exterior de la Meseta, al plegar-se els materials mesozoics depositats en les foses. 2)Formació de les depressions prealpines. 3) La Meseta també es va veure afectada ja que: - Basculació de la península a l'Atlàntic. - Formació de les serralades que envolten la Meseta: Serralada Cantabrica, S. Ibèric, Sierra Morena. - L'antic socol va patir fractures i falles. Les falles constituiren una estructura germanica: - blocs enfonsats o gravens: conques, depressions interiors. - blocs aixecats i rejovenits: S. Central, Massis Galaic. 4) Les falles també donaren lloc a molta activitat volcànica: Camp de Calatrava i el cap de Gata.
Era quaternaria o Halacè 1.7 milions d'anys - Avui: Es correspon amb el període geològic en que ens trobem actualment. Encara que es un període de calma orogenica cal destacar els fenomens següents: -Erosió i sedimentació: l'erosió dels plegaments jóvens i els sediments produits van farcint les conques i depressions i configura el perfil costaner. - Assentament de la xarxa fluvial i formació de les terrasses per les alternances climatiques. - Glacialisme: refredaments generals del clima. Van afectar a les serralades mes altes, Pirineus, Serr.Cantabrica, S.Central i S. Ibèric. - L'erosió glacial va donar lloc a glaceres de circ i a glaceres de vall. - Glaceres de circ: el gel es reduix a la capçalera de la vall. L'erosió del gel i el desgel fracturen les roques de les parets del circ q augmenta la seua grandaria creant perfils escarpats. - Glaceres de vall: son rius de gel que es formen quan el gel acumulat en el circ s'escampa al llard de la vall.
Enumera las cuatro grandes unidades morfoestructurales de España.
1) La Meseta y sus unidades interiores: - El antiguo zocalo paleozoico. - Las cordilleras interiores: Sistema Central i Montes de Toledo. - Las depresiones o cuencas sedimentarias interiores.
2) Los rebordes montañosos de la Meseta: El macizo galaico y los montes de Leon, la cordillera cantabrica, sistema ibérico, sierra morena.
3) Los sistemas y unidades exteriores: -cordilleras exteriores: Pirineos, cordillera costero-catalana, sistemas beticos. -depresiones exteriores: depresion del Ebro i Guadalquivir.
4) Los relieves insulares: - Islas baleares - Islas Canarias.
Característiques del relleu peninsular:
- La forma massissa de la península, donada per la seua gran amplada d'est a oest, i per la forma rectilínia de les seues costes. - L'elevada altitud mitjana del terrirori peninsular, deguda a l'existencia d'altes serralades i a la presencia del gran altipla central amb una altitud entre els 600-800m. -La disposició periferica del relleu al voltant de la meseta i proper a les costes.
Conseqüències: - Escassa influencia marina a l'interior peninsular. -Diversitat climatica de vegetació i paisatgística. - Configuració de la xarxa hidrografica i gran tasca excavadora dels rius. - Dificultat de les comunicacions terrestres.