Matrices Elementals i Determinants: Proposicions i Demostracions
Clasificado en Matemáticas
Escrito el en
catalán con un tamaño de 6,67 KB
Proposició
Si E és una matriu elemental, aleshores E és una matriu invertible.
Demostració. És un exercici senzill ja que:
- i) Si E = E[Fi, Fj] és la matriu resultant de I després d'intercanviar dues files i i j, aleshores la inversa de E és la matriu elemental resultant de I en intercanviar les files i i j, que coincideix amb E.
- ii) Si E = EbFi és la matriu resultant de I després de multiplicar una fila i per b ∈ ℝ, b ≠ 0, aleshores la inversa de E és la matriu elemental resultant de I en multiplicar la fila i per 1/b.
- iii) Si E = EFi + bFj és la matriu resultant de I després de sumar-li a una fila i la fila j multiplicada per b, aleshores la inversa de E és la matriu elemental resultant de I després de sumar-li a la fila i la fila j multiplicada per −b.
Lema
Si E és una matriu elemental d'ordre n i A és una matriu quadrada d'ordre n, aleshores
det(AE) = det(A) det(E).
Demostració. Sigui A = (C1, …, Cn).
- Si E = E[Fi, Fj], matriu resultant de la identitat en intercanviar les files i i j (o les columnes i i j), aleshores det(E) = −1 (Propietat 3) i
AE = (C1, …, Ci−1, Ci, Ci+1, …, Cj−1, Cj, Cj+1, …, Cn) E = (C1, …, Ci−1, Cj, Ci+1, …, Cj−1, Ci, Cj+1, …, Cn)
det(AE) = −det(A) = det(A) det(E). - Si E = EaFi, matriu resultant de la identitat en multiplicar la fila i (o la columna i) per a, aleshores det(E) = a (Propietat 2) i
AE = (C1, …, Ci−1, aCi, Ci+1, …, Cn)
det(AE) = a det(A) = det(A) det(E). - Si E = EFi + aFj, matriu resultant de la identitat en canviar Fi per Fi + aFj (o, el que és el mateix, en canviar Cj per Cj + aCi), aleshores det(E) = 1 (Corol·lari 6.12) i
AE = (C1, …, Cn) E = (C1, …, Cj−1, Cj + aCi, Cj+1, …, Cn)
det(AE) = det(A) = det(A) det(E).
Lema
Si M és una matriu escalonada reduïda d'ordre n i A és una matriu quadrada d'ordre n, aleshores
det(AM) = det(A) det(M).
Demostració. Sigui A = (C1, …, Cn).
Atès que M és una matriu escalonada reduïda, si M és la identitat és obvi que det(AM) = det(A) det(M) = det(A).
Si M no és la identitat, aleshores (vegeu el Lema 6.17) no té pivot en totes les columnes; sigui k la primera columna en la qual no té pivot.
- Si k = 1, aleshores a la primera columna de M tots els coeficients són 0 i, per tant, a la primera columna de AM també tots els coeficients són 0, de manera que det(AM) = 0 = det(M), i det(AM) = det(A) det(M).
- Si k > 1, aleshores les columnes 1, 2, …, k−1 de M coincideixen amb les de la matriu identitat i la columna k és de la forma (α1k, α2k, …, α(k−1)k, 0, …, 0). Com que A = (C1, …, Cn), les k−1 primeres columnes de AM coincideixen amb les de A i la columna k és de la forma α1kC1 + α2kC2 + … + α(k−1)kCk−1. És a dir, tenim AM = (C1, …, Ck−1, α1kC1 + … + α(k−1)kCk−1, …).
Aleshores una columna és combinació lineal de les altres i tenim que det(AM) = 0 (Corol·lari 6.13) i det(M) = 0, per tant det(AM) = det(A) det(M).
Proposició
Si A i B són matrius quadrades d'ordre n, aleshores
det(AB) = det(A) det(B).
Demostració. Sabem que podem descompondre B en un producte de matrius elementals per una matriu escalonada reduïda.
Així, B = E1E2 … Er M, amb Ei elemental per a i = 1, …, r, i M escalonada reduïda.
Aleshores:
det(AB) = det(A E1E2 … Er M) = det(A E1E2 … Er) det(M) = det(A E1E2 … Er−1) det(Er) det(M) = … = det(A) det(E1) det(E2) … det(Er−1) det(Er) det(M) = det(A) det(E1E2 … Er−1Er) det(M) = … = det(A) det(E1E2 … Er−1ErM) = det(A) det(B).