Mecanismes de defensa: desplaçament i racionalització
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,49 KB
Mecanismes de defensa psicològics
Desplaçament d’un sentiment
Hi ha un grau de consciència una mica més elevat; és quan te n'adones que estàs sentint alguna cosa per algú però no la vols sentir, perquè si la sents saps que et farà mal. Per exemple, el teu cap et cau fatal i has de passar molta estona amb ell; veus que aquest sentiment va a més i ho passaràs fatal, llavors substitueixes aquest sentiment per un altre de millor. Per exemple: «Mira fins on ha arribat sent així d'antipàtic...». Inconscientment desplaces molt el sentiment. T'ho creus, és inconscient, perquè si fas veure que et cau bé però l'odies, no és inconscient i no és un mecanisme. M'enganyo sobre el que sento per no fer-me mal. És preconscient perquè, si hi penses una mica, es veu la veritat.
Fixació o regressió
És quan et quedes parat i no evoluciones. Aquest és més grupal que no pas individual. En l'àmbit grupal, és quan t'estanques en una fase i, per no afrontar el conflicte, et quedes al mateix lloc. Amb una persona, per exemple, és una fixació en aquelles persones que tenen la síndrome de Peter Pan, que no volen créixer.
Substitució a nivell de conducta
Percebo preconscientment què em diu que, en segons quin grup o segons quina persona, certa expressió conductual generarà tensió o no serà acceptada. Aleshores, el que faig és substituir aquesta conducta per una altra. Per exemple:
- A una professora no li puc dir «t'expliques fatal» i li dic «ho pots repetir, si us plau?».
- També s'utilitzen ironies per a substituir la conducta.
- Per exemple, una colla d'adolescents que són molt amics però que, quan es troben, en comptes de donar-se una abraçada, es peguen. Estan fent una substitució perquè en aquest grup és un tabú expressar els sentiments. Fan això per no abraçar-se.
Racionalització
És quan unes conductes que són irracionals o que són poc acceptables pel motiu que sigui (pels altres o per la pròpia persona), ens les intentem vendre a nosaltres mateixos o als altres vestint-les de racionalitat. Per exemple, vull sortir de classe perquè vull fumar i, com que no vull acceptar que sóc tan depenent de fumar, dic que estic cansada de la classe i que s'està fent molt pesada. És una mentida ben vestida, és un autoconvenciment.