Medea i l'Odissea: dos mites grecs

Medea

Es creu que Eurípides va néixer a l'illa de Salamina per l'any 480 aC. Aquest va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs de l'antiguitat, juntament amb Èsquil i Sòfocles. Medea és un persontatge mític pertanyent al cicle dels argonautes, i també al de Teseu. Enamorada de Jàson quan aquest va anar a buscar el toisó d’or, el va ajudar a aconseguir-lo i va fugir amb ell després de matar el seu propi germà que els perseguia. Al final del seu viatge amb la nau Argo, s’instal·len a Corint, on tenen dos fills. Però Jàson, al cap d’un temps, decideix casar-se amb la filla de Creont, el rei de Corint, i repudiar Medea. Aquesta es venja de la traïció de Jàson matant els seus propis fills. Segons algunes tradicions, després del matricidi, fuig a Atenes, on compartirà el tron amb Egeu, pare de Teseu.

Una de les obres literàries que tracten el mite de Medea és la tragèdia homònima d’Eurípides. Les tragèdies són obres dramàtiques que es representaven a Atenes, el s.V, en el context dels festivals dramàtics celebrats durant les festes en honor de Dionís. Es tracta d’obres en vers, que combinaven la paraula, la música, el cant i la dansa, executada aquesta per un cor. A part d’aquest, a sobre l’escena hi podia haver com màxim tres personatges, que és el nombre d’actors, homes, que es repartien els diversos papers. Aquests eren representats amb màscares i coturns. Inicialment les tragèdies es representaven en trilogies, però en època d’Eurípides, ja es representaven obres independents. Altres tragèdies d’aquest autor són Alcestis, Els fills d’Hèrcules, Hipòlit, Andròmaca, Helena, Les Fenícies, Orestes, Ifigènia a Àulida, Les Bacants, Resos, Hècuba, La follia d’Hèrcules, Les Suplicants, Ió, Les Troianes, Ifigènia a Tàurida, Electra.

Odissea

Aquest episodi és relatat a l’Odissea i és una de les peripècies més famoses de d’Ulisses, que arriba a la cova de Polifem després d’haver perdut totes les naus de la seva flota, excepte la seva. Ulisses i els seus companys arriben a una illa i descobreixen unes petjades enormes que segueixen fins a l’entrada d’una cova. Un cop dins, veuen que hi ha formatge i llet, i decideixen quedar-s’hi. Però quan arriba el seu habitant amb un ramat d’ovelles, s’adonen que és un ciclop, un dels monstres amb un sol ull al front, fill de Posidó, que tanca la cova. Odisseu li explica que són guerrers grecs, però Polifem, no fent cas de les lleis d’hospialitat, tanca l’entrada de la cova amb una pedra enorme i es menja dos dels seus companys. Odisseu, per comptes d’enfrontar-se amb ell, decideix fer servir l’astúcia i li ofereix el vi que portaven com a present. El ciclop, gens avesat a aquesta beguda, s’adorm després del seu banquet antropòfag, moment que l’heroi aprofita per clavar-li una estaca al seu únic ull i deixar-lo cec

Polifem, ignorant que no hi veu perquè és cec, retira la roca de l’entrada perquè entri la llum. Llavors, Odisseu i els seus companys surten de la cova amagats sota les ovelles, de manera que el ciclop no els pot agafar, tret d’un, que corre la mateixa sort que els seus dos companys morts. Un cop fora, el ciclop demana ajut als seus germans, però com que Odisseu li havia dit que el seu nom era Ningú, els altres monstres no li fan cas quan senten “Ningú m’ha deixat cec”. Quan Odisseu i els seus homes ja són a la nau, Polifem llença una gran pedra al mar que els fa trontollar, però aconsegueixen marxar de l’illa. Tanmateix, no podran defugir l’ira de Posidó que els posarà tota mena d’entrebancs per venjar el seu fill.