Mercè Rodoreda, Joan Fuster i Joan Francesc Mira: tres grans escriptors catalans

La producció literària de Mercè Rodoreda se centra en la història i anàlisi dels personatges.

Aquests personatges solen ser femenins que lluiten contra els seus enemics i descobreixen el significat de la vida i la seua identitat. A través d'ells, Rodoreda mostra una visió del món pessimista i per la situació de la dona en aquells moments. Des d'aquest punt de vista, la seua producció s'insereix en el corrent de narrativa psicològica continuadora dels models de preguerra i conté, a més, tota una reflexió sobre el pas del temps resumida en les seues tres novel·les principals: Aloma, La plaça del Diamant i Mirall trencat.

La narrativa rodorediana és també simbòlica, ja que hi ha presència de molts detalls i objectes quotidians que esdevenen símbols i que ajuden a perfilar el procés de formació del personatge. Un subjectivisme progressiu que deriva en l'última etapa de producció que fa que l'estil de la seua prosa resulte poètic.

Ja en la seua última etapa de producció, destaca l'ús de l'escriptura parlada, tècnica que serveix com a vehicle d'aquest subjectivisme narratiu.

Joan Fuster (Sueca 1922-1992), com a assagista, una figura clau en la literatura catalana del segle XX. Publicà més de 50 llibres d'assaig sociopolític, humanístic, filològic i d'història cultural i literària, amb un estil fresc, desenfadat, irònic i carregat de fórmules col·loquials.

Pel que fa als seus assajos humanístics, hi reflexiona, des de la seua posició d'humanista escèptic, sobre l'ésser humà i qualsevol aspecte de la realitat actual. Cal destacar Diccionari per a ociosos (1964) i L’home mesura de totes les coses (1967). Però són els seus escrits sociopolítics els més polèmics i influents. Aquests textos naixen de la seua actitud de compromís amb la seua terra i el seu temps.

Així, en Nosaltres els valencians (1962), Fuster fa una síntesi històrica i sociològica del passat, present i futur del poble valencià a partir de la qual planteja la presa de consciència nacional dels valencians com a fet indispensable per a la construcció del nostre futur.

D'aquesta forma, Joan Fuster es converteix en l'intel·lectual més important de la nostra cultura contemporània. És el referent més destacat del procés de recuperació cultural i civil dels valencians i la seua obra ha esdevingut el fonament de la nostra cultura actual.

Es pot dir de Joan Francesc Mira que és un humanista en tot el sentit del terme: va estudiar Filologia Clàssica i es va especialitzar en grec. Interessat per la cultura italiana, va viure llargues temporades a Itàlia.

A partir dels anys 70 va iniciar la seua ingent activitat com a escriptor de novel·les, biografies, crítica literària, assaig, traducció i articles periodístics.

A través de l'assaig, fa una reflexió sobre l'actualitat dels últims decennis del s.XX i principis del XXI. Mostra especial interés per l'antropologia social, l'imaginari col·lectiu, l'anàlisi del nacionalisme, les relacions entre cultura i poder i el paper de la llengua en la creació de la consciència col·lectiva. El seu evident compromís cívic amb la societat valenciana i la seua reflexió constant sobre la identitat valenciana al llarg de la història i en la situació actual es deixen veure en obres com Població i llengua al País Valencià (1981).

Pel que fa a la seua llengua literària, és directa, concisa i incorpora el cabal lèxic valencià, de forma que esdevé elegant, rica i pròxima al lector valencià.

Ha rebut molts premis literaris al llarg de la seua llarga activitat com a escriptor, entre els quals podem destacar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes del 2004.