Metafísica Cartesiana: Substància, Atributs i Ordre

Metafísica Cartesiana

Nocions Fonamentals

Es diferencien tres conceptes clau:

• Substància: "Una cosa que existeix de tal manera que no requereix de res més que de si mateixa per existir".
• Atribut: "Tot allò que coneixem que li ha estat atorgat a una cosa per naturalesa, bé sigui d'una manera que pugui canviar-se, bé sigui la seva essència mateixa absolutament immutable".
• Mode: Els modes són atributs no essencials de la substància, ja que "per llur naturalesa poden canviar, mentre que els que mai no canvien (atributs essencials) pertanyen a l'essència d'alguna cosa".

Precisions a les Nocions Fonamentals

El terme 'substància' no és unívoc, sinó anàleg, aplicat a Déu i als altres éssers. Cada substància té un atribut principal que constitueix la seva essència o naturalesa. Aquest atribut principal és suficient i necessari per conèixer la substància. El terme "substància" es predica en relació amb les coses creades en un sentit anàleg (pròpiament, doncs, només Déu és substància, en virtut de la definició donada). Els atributs principals són inseparables de les substàncies de les quals són atributs.

Ordo Essendi i Ordo Inveniendi

L'objectivitat de les proposicions ideals es basa en què "tot allò que conec clarament i distintament com a pertanyent a 'un' objecte li pertany realment". La realitat objectiva és conceptual o intel·lectual, i una idea és objectivament real quan és intel·ligible (clara i distinta). Les proposicions existencials es capten:

• Mitjançant la intuïció, copsem la nostra pròpia existència.
• Mitjançant la demostració, l'existència de Déu i l'existència de la substància material.

Cal distingir dos ordres:

• Ordo Inveniendi (ordre del descobriment): En el pla metòdic, primer copsem la nostra existència i després la de Déu.
• Ordo Essendi (ordre de l'ésser): En el pla essencial, la perfecció infinita (de Déu) és anterior a la nostra perfecció (del jo, però també del món).

La veritat divina és el fonament ontològic de la veritat, ja que la regla de l'evidència (1a regla del mètode) rep la seva certesa només del fet que Déu existeix i que és un ésser perfecte.

Els Atributs de Cada Substància

• Déu: "Sota el nom de Déu entenc una substància infinita, eterna, immutable, independent, omniscient, omnipotent".
• Esperit humà (ànima): "Jo no sóc, doncs, parlant amb precisió, més que una cosa que pensa, és a dir, un esperit, un enteniment o una raó".
• Coses materials (cos): "Trobo que en les idees de les coses materials només trobo poquíssimes coses que jo concebi clarament i distintament, i són: llur magnitud, val a dir, l'extensió en longitud, amplària i profunditat".