El Mètode Cartesià: La Recerca de la Veritat en Descartes

El mètode cartesià: la recerca de la veritat

Descartes comença exhibint el seu tarannà modern: abans de preguntar-nos per la realitat, cal preguntar-se per l’instrument que ens ha de permetre conèixer-la. L'instrument general del coneixement és la raó o el bon sentit, que no és més que la capacitat de jutjar bé i distingir el vertader del fals; capacitat que, a més, és innata, i per tant igual, en tots els homes.

Però, aleshores, com expliquem l’existència de diversitat d’opinions (no tots pensem igual) i els errors (sovint ens equivoquem)? La causa d’això no l’hem de buscar pas en cap deficiència de l’instrument, de la raó, sinó en el diferent mètode que emprem per menar els passos de la raó. De manera que cal assegurar-se, de totes totes, el mètode adequat per “conduir bé la raó i cercar la veritat en les ciències”.

Les característiques del mètode

Aquest mètode ha de consistir en “les regles certes i fàcils, gràcies a les quals tots els que les segueixen exactament no prendran mai per vertader el que és fals i aconseguiran, sense fatigar-se amb esforços inútils, sinó acreixent progressivament el seu saber, el coneixement veritable de tot allò de què siguin capaços.”

A aquest mètode que estem buscant, li hem de demanar dues coses:

• Rigor: que procedeixi amb exactitud i precisió.
• Productivitat: que ens permeti trobar noves veritats.

Anàlisi dels mètodes existents

La primera cosa que hem de fer és analitzar els mètodes que ja coneixem, com són la lògica i les matemàtiques:

• Lògica: és un mètode molt rigorós, però té l’inconvenient que no ens permet trobar noves veritats, sinó que només ens permet desenvolupar les conseqüències de les veritats ja trobades.
• Matemàtica: el mètode propi de la matemàtica és, com el de la lògica, molt rigorós i, a més, ens permet trobar noves veritats.

Però el mètode matemàtic té una greu limitació: les noves veritats que ens permet trobar sempre resten circumscrites a l’àmbit matemàtic. Nosaltres estem buscant un mètode amb abast universal.

Descartes explorarà les potencialitats de les matemàtiques per reduir el seu mètode a l’essencial, desvinculant-lo de la disciplina mateixa. Aquest mètode és el que trobem en les anomenades Quatre regles del mètode.

Els protagonistes del coneixement

Segons Descartes, hi ha tres “protagonistes” de l’acte de coneixement:

1. El subjecte del coneixement (qui coneix), el Cogito (“jo penso”).
2. L’objecte del coneixement (què es coneix), la idea.
3. Allò extern, diferent del pensament, a què es refereixen les idees.

Idea, per a Descartes, és tot contingut de la ment (sensacions, imatges de la imaginació, conceptes del pensament) capaç de representar quelcom. Les idees es divideixen en:

• Adventícies: semblen provenir dels sentits (ex: idea d’arbre, de taula).
• Factícies: construïdes per la ment mitjançant la imaginació (ex: idea de sirena).
• Innates: no provenen de l’exterior ni són inventades, sembla que han nascut amb mi (ex: idea de Déu, substància, conceptes matemàtics).

Les idees innates són les fonamentals per al coneixement, ja que són la font de tota evidència i la garantia última de la ciència.