Metrica vicent andres estelles

Vicent Andrés Estellés fou un perodista, cronista de la realitat de la postguerra i poeta apassionat, que retratà admirablement la vida quotidiana, i que fou conegut sobretot a partir dels anys 70. Donat la seua variada gamma temàtica i tonal, la seua poesía es difícil d´encasellar. Pero el que sí sabem es que és un poeta de descripcions detallistes. Estellés, poeta amb un gran sentiment cívic col·lectiu, era fidel a les seues arrels, compromés amb la llengua i la cultura valenciana, i a més fou intèrpret de les reivindicacions dels pobles.

Algunes de les influències que va rebre aquest autors fòren: la llengua poètica dels clàssics valencians com Ausiàs March, la llengua de les obres contemporànies de la literatura catalana i valenciana i la llengua col·loquial que aprengué́ durant la infantesa.   

  En quant a la temática d´Estellés, predominen: l´amor; que és la part central de la seua obra; la mort, no des d´un punt de vista abstracte sinó realista i finalment, el sexe com a novetat, que el tracta d´una manera apassionada. Al costat de l'expressió́ directa de la sexualitat o de l'ús sorprenent de paraules del registre col·loquial, la poesia d'Estellés evidencia també́ una particular elaboració́ estilística i retòrica a través de l´adjectivació́, les imatges metafòriques, així com en la combinació d´una mètrica regular i de vers lliure i en l´ús dels topònims, que per a ell són paraules carregades de simbolisme. També́ fa paròdia de la tradició́ clàssica de les èglogues o dels tòpics de la Renaixença valenciana.