El microscopi òptic i electrònic: Guia completa

El microscopi òptic: Funcionament i característiques

El microscopi òptic és un sistema format per dues lents d’augment (ocular i objectiu) que utilitza els fotons de la llum visible per fer observacions.

Els rajos lluminosos d’una font d’il·luminació incideixen sobre la preparació, travessen l’aire i arriben a la lent de l’objectiu. Després, la imatge es projecta cap a l’ocular, que la torna a augmentar.

Les mostres han de ser molt fines perquè la llum les pugui travessar. Hi ha diferents tipus de microscopis, com el microscopi de contrast de fases, que permet observar sense tinció.

Els mètodes de tinció doble o triple utilitzen diferents colorants de manera successiva per aprofitar-ne els avantatges.

Preparació de mostres per al microscopi òptic

La preparació de mostres inclou diverses fases: fixació, inclusió, tall, tinció i muntatge.

• Fixació: Consisteix a tractar la mostra biològica amb conservants o fixadors (com alcohol etílic o formaldehid/formol) per preservar la morfologia de les cèl·lules, la seva organització interna i la seva composició química.
• Inclusió: S’utilitza quan els teixits són massa tous (gemmes, fulles petites). La tècnica d’inclusió més habitual és la parafina, que s’aboca fosa (~60 °C) i després se solidifica. Com que la parafina és hidròfoba, abans de la inclusió cal la deshidratació de la mostra amb dissolucions d’alcohol fins a dissolvents com el xilè.
• Tall: Es fa amb el micròtom, obtenint seccions molt fines (6–12 µm).
• Tinció: S’aplica després del tall per destacar estructures, utilitzant colorants com el blau de metilè, l'eosina i l'hematoxilina.
• Muntatge: Consisteix a cobrir la mostra amb un medi de muntatge i un cobreobjectes per protegir-la abans de l’observació.

El microscopi electrònic: Alta resolució

El microscopi electrònic utilitza un feix d’electrons en lloc de llum visible, que surt d’un filament (càtode). Com que els electrons tenen un baix poder de penetració, cal fer el buit al tub del microscopi i, per això, no es poden observar estructures vives.

Les lents de vidre són substituïdes per bobines electromagnètiques que condensen el feix d’electrons. Les imatges obtingudes s’anomenen micrografies.

Tipus de microscopis electrònics: MET i MER

• Microscopi electrònic de transmissió (MET): Els electrons travessen la mostra i van a parar a una pantalla fluorescent. Té un poder de resolució de 10 Å i permet fins a un milió d’augments, mil vegades més que el microscopi òptic.
• Microscopi electrònic de rastreig (MER): Els electrons són reflectits per la superfície, donant imatges en 3D. La imatge es mostra en un monitor, amb un poder de resolució 50 vegades menor que el MET i uns 200.000 augments.