Microsociologia amb grup convivencia

1. Quina relació tenen les afirmacions següents amb la sociologia?A) "veure allò estrany en allò familiar" 

Les dues frases fan referència a la perspectiva sociològica, veure el general en el particular. Això implica veure les coses d’una manera diferent de com donem per comptat. Els nostres actes estan influenciats per les condicions externes i no obeeixen la nostra voluntat. Per observar d’una manera sociològicament correcta s’ha de deixar de banda la idea familiar que la conducta humana depèn del que les persones decideixen fer, que la societat influeix en els nostres pensaments i en els nostres actes.

2. Explica breument l'estudi sociològic de E. Durkheim sobre el suïcidi i argumenta perquè l'autor va triar aquest fenomen i no un altre com a objecte d'estudi.

Amb aquest estudi, E. Durkheim estudia les influències més significatives a l’hora d’explicar els suïcidis. Va ser el primer a pensar que el fet de suïcidar-se no era un fet purament personal. Ell va demostrar com les forces socials afecten la conducta humana. Volia demostrar que aquest acte estava determinat sociològicament. 

A més, va ser capaç de demostrar que les forces socials influeixen en l’acte aparentment tan propi o personal com el de treure’s la vida. Va deduir que aquestes diferències corresponien a diferents graus d’integració social de les persones.               

3. Esmenta dues virtuts de la "mirada sociològica" i explica-les.La primera virtut és la mirada crítica, allò que no és evident. Aquesta mirada crítica t’ajuda a no caure en falses aparences i a no deixar-se guiar per elles. La segona virtut és no etnocentrista, és a dir, no jutjar negativament altres cultures.   

4. Esmenta dos dels problemes de la "mirada sociològica" i explica'ls.

El primer problema de la mirada sociològica és que el subjecte d’investigació forma part de l’objecte d’estudi, per tant hi ha una dificultat de ser imparcial i no reflectir les teves pròpies ideologies. El segon problema és que l’objecte d’estudi és canviant, ja que aquest subjecte canvia constantment perquè la societat va avançant. 

6. Explica els principals trets característics de l'escola sociològica funcionalista, esmenta (com a mínim) L’escola sociològica funcionalista està influenciada per diferents autors, com per exemple: Compte, H. Spencer, R. Merton, etc. L’objectiu d’aquesta escola és crear una societat en harmonia, on la societat ho és tot. Cada integrant d’aquesta societat té una funció per natura on tot aquell que no compleixi amb la seva funció se’l considera desviat. A més, els primers sociòlegs pensen que les estructures socials determinen i influeixen en el nostre comportament com a individus, per tant no hi ha llibertat individual. 

Una de les crítiques que es pot fer al funcionalisme és que la majoria de societats són problemàtiques i dir que la societat està en harmonia és massa positiu. A més, dir que aquells que no entren en l’harmonia són desviats, és una ideologia molt conservadora amb tendències nazis.                                   

7. Explica els principals trets característics de l'escola sociològica marxista, esmenta (com a mínim) un autor representant d'aquesta escola i explica alguna de les crítiques que se li poden fer.

Aquesta escola sociològica està influenciada per Karl Marx. El materialisme històric és un concepte que serveix per descriure l’economia com a motor d’aquest pensament. El determinisme històric descriu l’evolució històrica on hi havia un conflicte de classes on sempre hi ha una societat marcada.  Per últim, la voluntat transformadora vol canviar les desigualtats socials per així progressar. 

Una de les crítiques que es pot fer al marxisme és la crítica a la macrosociologia, ja que la macrosociologia diu que la nostra conducta depèn de la nostra estructura social, però la nostra conducta també depèn de la nostra comprensió individual.               

8. Explica els principals trets característics de l'escola sociològica de l'interaccionisme simbòlic, esmenta (com a mínim) un autor representant d'aquesta 

Desenvolupat per G.H Mead, qui atorga una importància als símbols i al llenguatge com a elements centrals de la interacció humana. Creuen en les classes i com afecten en els individus, però no creuen que aquestes tinguin un paper decisiu en la societat.

Una de les crítiques que es pot fer a l’interaccionisme simbòlic és l’oblit del conflicte. No pots ignorar els conflictes, ja que sempre hi ha hagut divergència d’interessos i per tant, s’ha d’estudiar com afecten aquests conflictes.                            

9. Defineix microsociologia i macrosociologia i posa algun exemple dels seus diferents objectes d’estudi.

La macrosociologia es fixa en les estructures socials a un nivell general, en totes aquelles institucions socials que estan per damunt de l’individu i que afecten o determinen el nostre comportament. 

La microsociologia és la llibertat individual que trenca amb les normes que ens han imposat en la societat i també influeix en la nostra conducta. 

10. Defineix "procés de socialització" i explica dos motius biològics pels quals els humans necessitem aquest procés per tal d'esdevenir pròpiament humans. Relaciona amb el cas genie

El procés de socialització és el procés d'aprenentatge mitjançant el qual ens integrem en la comunitat.

Consisteix bàsicament en l’adquisició i interiorització de regles, principis i costums de la cultura en què vivim. Aquesta assimilació permet que ens identifiquem amb el nostre grup i ens sentim membres afectius integrats.

Després de veure el documental de Genie podem concloure que per  naturalesa humana i algunes característiques biològiques, hi ha condicions que ens obliguen a ser socials instintivament.