Les migracions: causes, conseqüències i tipus

Les migracions

1. LES MIGRACIONS

Saldo migratori = immigració - emigració. Un saldo migratori positiu augmenta la població, mentre que un saldo migratori negatiu la disminueix. Les causes de les migracions són demogràfiques i econòmiques. Les migracions demogràfiques es produeixen quan hi ha un augment de la població sense una creació de llocs de treball, com ara en situacions d'atur o salaris baixos. Les migracions econòmiques es donen quan les persones es desplacen d'un lloc a un altre per buscar treball amb salaris més alts. A més, hi ha altres causes com les catàstrofes naturals, les causes polítiques i les causes socioculturals.

Les migracions tenen conseqüències tant per al país d'origen com per al país de destinació i per a les persones immigrants. Al país d'origen, les migracions poden disminuir la pressió social i ajornar problemes urgents, però també provoquen la pèrdua de força de treball i de persones amb iniciativa, el que provoca envelliment de la població i despoblament. Al país de destinació, les onades d'immigrants poden provocar conflictes laborals, degradació dels habitatges i problemes d'acceptació social, però també suposen un desenvolupament econòmic i una diversitat cultural. Per a les persones immigrants, han de prendre decisions sobre si marxar, quina serà la destinació, com adaptar-se i quins problemes d'identitat poden sorgir.

2. LES MIGRACIONS INTERIORS

Les migracions interiors es produeixen dins del mateix país, com ara les migracions del camp a la ciutat. Aquest tipus de migracions van tenir lloc durant la primera meitat del segle XX, quan hi va haver un augment de la població a les àrees rurals com Castella i Galícia. Aquestes àrees tenien dificultats socioeconòmiques com l'escassa productivitat de la terra, el predomini dels latifundis i una població majoritàriament jornalera. Això va provocar la migració cap a les ciutats per treballar en les indústries. A més, la millora de l'economia va comportar una mecanització de la terra, la qual cosa va disminuir la necessitat de mà d'obra i va provocar atur i encara més migracions. Les principals regions d'origen d'aquestes migracions van ser Terol, Sòria i Càceres, mentre que les destinacions més comunes van ser Barcelona, Madrid i el País Basc.

3. MIGRACIONS EXTERIORS

Les migracions exteriors es produeixen quan les persones es desplacen d'un país a un altre. A Espanya, aquest tipus de migracions es van donar entre 1950 i 1973. Les migracions sud-nord a Europa van ser motivades per la necessitat de mà d'obra, primerament italiana i després espanyola. Posteriorment, es van incorporar immigrants de països emissors com Grècia i més endavant es va donar l'emigració cap al Nord d'Àfrica. Aquests immigrants solien tenir contractes temporals de treball als països receptors com França i Suïssa, on treballaven en feines poc qualificades. Les migracions exteriors van tenir conseqüències demogràfiques, econòmiques i socials, com la disminució de la població, el canvi de distribució territorial, l'entrada de divises per les remeses de diners dels treballadors i els problemes d'adaptació a nous llocs de treball.