Migracions i Refugi: Causes, Impactes i Tendències Globals

Migracions i Refugi

Definicions

• Migrant: Persona que decideix traslladar-se a un altre país, no a conseqüència d'una amenaça directa de persecució o mort, sinó principalment per millorar la seva vida, trobant una feina, una millor educació, reunificació familiar o altres raons.
• Refugiat: Persona que fuig de conflictes armats o persecució. La seva situació és tan intolerable o perillosa que s'arrisca a traspassar les fronteres nacionals del seu país d'origen per buscar seguretat en altres països i ser reconegut internacionalment com a refugiat. ACNUR considera que el seu reconeixement es basa en el fet que és molt perillós tornar a la seva residència habitual i que, per tant, negar-los el dret d'asil pot tenir conseqüències mortals.

Moviments Migratoris

Causes

• Factors econòmics: Vida i salaris.
• Governança i serveis públics: Serveis públics (educació, sanitat), sistemes polítics (corrupció, tràfic d'influències).
• Desequilibris demogràfics: Disminució de les taxes de fecunditat, augment de l'esperança de vida als països amb ingressos alts.
• Conflictes: La població total de desplaçaments forçats va créixer en 2,3 milions de persones el 2018, situant-se a finals d'any en 70,8 milions de persones desplaçades per motius de persecució, conflictes, violència...
• Factors ambientals: Canvi climàtic (terratrèmols, accidents industrials, inundacions, erosió del sòl o de la costa, sequeres perllongades).
• Xarxes transnacionals.

Immigració a la UE

El 2017, 57 milions de persones (11% de la població) eren immigrants a la UE. Alemanya (7M), Itàlia (4M), França (6M), Regne Unit (5M) i Espanya (4M).

• Tres àmbits: Països molt desenvolupats, països amb afinitat cultural, grans centres urbans.

Processos Migratoris a Espanya

Històricament, un gran país d'emigrants i receptor d'immigrants.

1. Migracions transoceàniques (s. XV - II GM): Fortes emigracions cap a Amèrica Llatina.
   • Dificultats de desplaçar-se.
   • Moltes oportunitats a Amèrica al segle XIX.
   • 1911-1915: Marxen d'Espanya 800.000 persones.
2. Migracions exteriors a Europa (1950-1973): 2,6 milions van emigrar.
   • Fort creixement econòmic a alguns països.
   • Manca de llocs de treball (excedent de mà d'obra).
3. Migracions interiors camp-ciutat: Procés en què augmenta la població rural alhora que disminueix la mà d'obra agrícola i a les ciutats augmenten els llocs de treball vinculats a la indústria i serveis.
   • Causes:
     • Augment de la població a la primera meitat del segle XX.
     • Demanda de mà d'obra abundant i barata de les zones industrials del país.
     • Millora al camp espanyol.

Barcelona, Madrid, València, Biscaia augmenten en milers d'habitants.

Espanya, país receptor d'immigrants (finals del segle XX - 2007): Espanya es converteix en un país per acollir immigrants: Àfrica, Àsia...

• Causes:
  • Evolució positiva de l'economia espanyola (1995-2007), forta demanda de mà d'obra.
  • Buit demogràfic per la caiguda de la natalitat.

Quatre grups: jubilats, directius de multinacionals, treballadors d'alt nivell de qualificació i persones vinculades al món artístic, refugiats polítics, emigrants de països pobres.

Canvi de cicle. Espanya perd població (2013): El saldo migratori va ser negatiu amb una caiguda de la immigració del 4,3% i una emigració del 22,7%. El 2018, el creixement va ser positiu.

• Principal factor: la crisi del 2007, que provoca el retorn de molts immigrants.

Sector Primari

El sector primari és el conjunt d'activitats econòmiques dedicades a l'obtenció de productes procedents del medi natural, que es convertiran en matèries primeres per a ser transformades per altres sectors d'activitat o bé seran consumides directament. Inclou totes aquelles activitats que estan relacionades amb l'agricultura, la ramaderia, la pesca, la caça, els boscos i la mineria.

Actualment, hi ha un 5,8% del total de la població activa mundial dedicada al sector primari. Segons dades del 2018, l'agricultura és l'únic sector que tendeix a la baixa en gairebé tots els països. Només els més pobres conserven aquesta activitat com el principal motor d'ocupació. L'OIT (Organització Internacional del Treball) veu una clara tendència a la terciarització del món laboral i una certa consolidació al voltant del 22% de la població activa en el sector secundari.