Miquel Costa i Llobera: Anàlisi de "Lo Pi de Formentor"

Miquel Costa i Llobera: "Lo Pi de Formentor"

Vida i Obra de Miquel Costa i Llobera

Va néixer a Mallorca l'any 1854. Provenia d'una família de terratinents mallorquins. Va estudiar Dret per obligació del seu pare. La seva poesia és principalment de caràcter clàssic, regional i religiós.

Va ser a Pollença (Mallorca) on va descobrir la seva autèntica vocació sacerdotal. L'any 1885 va viatjar a Roma per iniciar els estudis de Teologia. Aquell mateix any va sortir a la llum el seu primer recull: Poesies, caracteritzat per la influència del Romanticisme. Es va decantar per l'ús de la mètrica popular com el romanç i la glosa.

Reconeixement i Estil

• L'any 1902 va guanyar els premis dels Jocs Florals.
• És considerat com un dels màxims representants de la poesia mallorquina i catalana.
• Costa i Llobera va superar la Renaixença i la poesia dels Jocs Florals.
• Es va moure sempre entre dos corrents: el Romanticisme i el Classicisme.
• Va ser referent per a futures generacions, entre ells alguns autors de l'anomenada Escola Mallorquina.

Anàlisi del Poema "Lo Pi de Formentor"

Temàtica Central

El poema tracta d'un pi situat a Formentor, capaç de sobreviure a les inclemències de la natura. És una comparació amb l'ànima que supera qualsevol adversitat terrenal.

Estructura Mètrica

El poema està format per 8 estrofes de 4 versos alexandrins i un hexasíl·lab. La rima és consonant i l'estrofa té una estructura d'A-B-A-A-B alternant rimes masculines i femenines.

Significat i Desenvolupament

Primera Part: El Pi Guerrer

En el primer paràgraf ens presenta el pi, capaç de vèncer qualsevol adversitat de la natura. És un gegant guerrer que lluita contra el vent i es compara amb altres arbres. L'autor transforma el pi en un arbre que supera els altres en tots els aspectes.

Segona Part: Referència a la Divinitat

En el segon paràgraf comença a fer referència a la divinitat, on veiem la seva vocació sacerdotal, acostant l'arbre a Déu.

Tercera Part: Personificació

En el tercer paràgraf l'autor personifica l'arbre donant-li sentits. En el vers 13 l'arbre escolta els crits que provenen de l'àguila i en els versos 14 i 15 el pi pot sentir les ales del voltor.

Quarta Part: Origen Celestial

En el quart paràgraf fa una altra referència religiosa. Per al poeta la vida del pi no prové de la terra, sinó de la divinitat celestial.

Part Final: Enveja i Aspiració

• En el penúltim paràgraf, l'autor, després d'haver-lo elogiat, comença a envejar-lo.
• En l'últim vers, amb metàfores ben expressives, li demana que s'alci per damunt de la boirada, que l'aparta de la visió del cel, i que s'alimenti d'espiritualitat.

Recursos Literaris Destacats

Utilitza abundants recursos retòrics com algun hipèrbaton, algunes personificacions (que humanitzen l'arbre per assemblar-se a l'ànima forta), algun polisíndeton, i comparacions i metàfores que convertiran l'arbre en símbol de superació moral i espiritual.