Miquel Martí i Pol i Joan Francesc Mira: dos grans poetes catalans

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol és el poeta més llegit i popular de les darreres dècades a Catalunya. El seu to popular el feien accessible a tots els públics sense perdre el favor de la crítica ni les instàncies acadèmiques. La seua constant referència a la situació social i nacional catalana havien fet que molts dels seus poemes foren sistemàticament citats per polítics i altres dirigents socials, mentre que molts cantants havien posat música a les seues creacions, cosa que contribuí encara més a la seua popularització. Poesia i vida són dos elements que van absolutament lligats en la seua obra. Els seus poemes reflecteixen totes les etapes del poeta: la reflexió metafísica, la poesia realista i compromesa, la malaltia i la seua superació, el compromís nacional, el pas del temps i el balanç de vida. La seua poesia fon un temps interior, personal i subjectiu, amb un temps obert, exterior i social. La suma d'aquestes dues veus configuren en un tot la seua poesia, que ha evolucionat i ha oscil·lat segons les vicissituds de la seua biografia personal i els canvis i les transformacions de la societat catalana. Miquel Martí i Pol, poeta compromés amb la vida, ha construït la seua experiència biogràfica i poètica sobre tres grans valors humans: la sinceritat, l'autenticitat i la solidaritat.

Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira va néixer a València, està doctorat en Filosofia i Lletres i va treballar com a professor durant uns quants anys. És autor d'un gran nombre d'estudis i investigacions de caràcter assagístic que giren al voltant de l'antropologia, la societat i l'etnografia. Es basen en la situació del poble valencià i la llengua. Destaquen títols com Llengua i Literatura i Els valencians i la terra. També és autor de novel·les com El bou de foc. Aquesta activitat com a creador culmina amb els estudis de crítica i teoria literària, etnologia, antropologia, etc., en mitjans de comunicació escrita com L'Espill. A més, és col·laborador de diverses publicacions com El País. Ha estat impulsor i ha tingut càrrecs de responsabilitat en diverses entitats. La seua última obra Purgatori va guanyar el premi de Sant Jordi i de la Crítica. Des de ben petit ha sigut un lector voraç i interessat en això. Com a assagista ha publicat llibres com El punt de Mira. El seu assaig és un diàleg constant amb els punts més destacables de la vida dels darrers decennis del segle XX i els primers del segle XXI. És sensible a qüestions d'antropologia social, d'identitat i imaginari col·lectiu. Aborda qüestions cíviques amb raonabilitat i esperit crític; qüestions literàries amb sensibilitat i temes d'actualitat amb una informació àmpliament contrastada. La seua prosa es transforma en una escriptura sensible.