Mite cosmogòric i Escola de Milet: caos, cosmos i Logos

Mite cosmogòric

Mite cosmogòric:

És un tipus de mite que ens explica com apareix el món.

Totes les cultures i religions canvien el nom dels déus i la forma d’aparició del món.

Fases: del caos al cosmos

Té dues fases en les quals hi ha un pas entre les dues: del caos al cosmos:

• Caos: desordre, confusió, etc.

• Cosmos: ordre, estructura, etc.

Filosofia grega i polis

Filosofia grega: Comença a Grècia, on hi ha polis (ciutats). Aquestes polis es troben en crisi: sobrepoblació i pobresa.

Esparta (una polis militar) va voler acabar amb la crisi de forma militar, però no totes les polis són iguals i no funciona. Llavors exporten el problema de població i els problemes socials fent colònies en llocs deshabitats.

Jònia i l'aparició de la filosofia

En un d’aquests territoris colonials, Jònia (a la perifèria), apareix la filosofia a Milet, la qual, tot i així, contrasta i comparteix ideals amb Pèrsia. Aquesta filosofia que comença a Milet dóna origen al naixement del pensament racional, que anomenarem Logos.

Escola de Milet

Els primers filòsofs (anomenats milesis) van aparèixer a l'escola de Milet, que té com a característica un monisme materialista. Aquest monisme consisteix a cercar l’origen material del món natural a partir d’un sol principi que s’anomena arjé.

Filòsofs més destacats

Els tres autors que formen l’escola de Milet són: Tales, Anaximandre i Anaxímenes. Tots tres expliquen una mena de relats diferents, ja que veuen la naturalesa de manera diversa; d’aquesta manera desenvolupen diverses cosmologies (estructura del cosmos) o fins i tot cosmogonies (com s’origina el mateix cosmos).

Problema presocràtic

Existeix un problema presocràtic: queden molt pocs fragments originals d’aquests primers filòsofs i només sabem que existien perquè fragments posteriors d’altres filòsofs hi fan referència; per tant, la nostra informació és fragmentària.

Naturalisme i explicacions naturals

Podríem dir que l’escola de Milet és la primera expressió filosòfica que no creu en els déus, sinó en la matèria i en una explicació natural (naturalisme) dels fets o fenòmens que existeixen en el món real. Prescindeixen dels déus.

Ara els terratrèmols o altres fenòmens ja no succeeixen per càstig dels déus ni tenen una explicació «arquetípica», sinó que s’hi busquen explicacions naturals.