Els mites de Creta: Teseu i el Minotaure

Posidó, déu del mar, va regalar un brau blanc al rei Minos perquè el sacrificàs en el seu honor, però en comptes d’això, Minos va sacrificar un altre i va amagar la bèstia blanca en el seu palau. Com a càstig per la seva avarícia, Posidó va fer que Pasífae, l’esposa del rei, s’enamorés de l’animal i donés a llum un monstre amb cap de brau i cos humà, el Minotaure. Llavors Minos, ple de vergonya, va encomanar al seu convidat Dèdal la construcció d’un laberint per tancar Asterió, el monstre, que, per si fos poc, sols s’alimentava de carn humana i es tornava més àvid i ferotge a mida que anava creixent.

Mentrestant Androgeu, fill de Minos, era assassinat a Atenes desprès que guanyés en una competició als jocs, per la qual cosa Minos va declarar la guerra als atenesos i els va vèncer. En rendir-se, els atenesos es van veure obligats a enviar cada any set nois i set noies a Creta, amb qui Minos alimentava el Minotaure. Un any Teseu, descendent de Posidó i fill adoptiu d’Egeu, es va oferir com a víctima, amb la intenció de matar el Minotaure. Acordà amb el seu pare que, si ho aconseguia, el vaixell de tornada portaria velamen blanc en lloc del negre de partida.

En quant Teseu fou presentat davant Minos, Ariadna, la filla del rei, se n’enamorà i va col·laborar amb l’heroi a canvi que desprès se l’emportés a Atenes. Ariadna li va lliurar un fil que Teseu havia de lligar a l’entrada del laberint, per trobar el camí de sortida un cop matés el Minotaure. Segons la tradició, Teseu va matar el monstre bé amb una espasa, bé a cops, va sortir del laberint amb el fil d’Ariadna i va marxar de Creta amb la princesa. Tot i la promesa de matrimoni, l’atenès va abandonar la seva enamorada a l’illa de Naxos, d’on la va rescatar més tard el déu Dionís.

Sigui com sigui, Teseu es va oblidar del senyal que havia acordat amb son pare, que, pensant en el fracàs i la mort del fill, es va suïcidar llançant-se al mar, des d’aleshores conegut com a Mar Egeu. Atenes va honrar el seu alliberador anomenant-lo rei. Per la seva banda, Ariadna, segons una versió feliç de la història, es va casar amb el mateix déu del vi.

DEDAL I ICAR

Dèdal i el seu fill Ícar foren tancats per Minos al laberint que el savi li havia construït. L’enginyer va inventar llavors una manera de fugir realment innovadora: va idear unes ales amb plomes que va adaptar a les espatlles amb cera! Dèdal fou, de fet, el primer mestre de la història de l’aviació, però, no podia ser altrament, el seu fill i primer alumne, Ícar, no va escoltar la lliçó i es va apropar massa al sol, per la qual cosa la cera es va desfer i el noi va patir el primer accident aeronàutic conegut. El mar on va caure s’anomenà Mar d’Icària.