Models de negociació col·lectiva a Europa

·Anglosaxó (el mercat es primordial): Existeix una negociació col·lectiva molt descentralitzada, una estructura sindical poc articulada, tradició lliberal, baixa intervenció de l’Estat, treball flexible i precari.

Escandinau (tots tenim dret a rebre per el simple fet de viure allà): Hi ha una forta coordinació entre sindicats-empresari-Estat, una alta afiliació sindical, organització empresarial forta, negociació col·lectiva coordinada d’àmbit nacional, i una flexiseguretat amb alts nivell de feina.

Continental (qui treballa i la família es qui rep les prestacions): concentració nacional menys estable, grans pactes en èpoques de crisi, negociació col·lectiva sectorial, centralitzada o coordinada, flexiseguretat amb alts nivell de feina.

Mediterrani (arriba tard, es poc generós i no universal. La família fa moltes de les funcions de benestar): Tenen organitzacions dèbils, baixen tases d’afiliació sindical, creixement inestable i estacionari, negociació col·lectiva mixta, precarietat, desocupació.