Models d'organització empresarial

Model lineal o jeràrquic

Tots els membres de l'empresa depenen d'un cap superior, que és qui dona les ordres i marca les directrius, i només es poden rebre d'ell. Per tant, cada persona està subordinada a un superior immediat. És un model vàlid per a empreses xicotetes i mitjanes, o empreses grans amb explotacions simples o processos d'un sol producte.
El avantatges d'aquest model d'organització són: la simplicitat, és a dir, la facilitat per a entendre's, que l'autoritat i les àrees de responsabilitat estan ben definides.
Els inconvenients: falta d'especialització dels directius, concentració d'autoritat excessiva; falta de flexibilitat per a adaptar-se als canvis i falta de motivació del personal al qual coordinen.

Model funcional

Es caracteritza per l'existència d'especialitats que dediquen tot l'esforç a una tasca concreta de l'activitat de l'empresa. Tots els nivells inferiors estan connectats a diversos caps i cadascun d'ells desenvolupa una funció, a la qual és especialista.
El avantatges d'aquest model són: l'empresa pot disposar d'especialistes dins seu i el personal es dedica exclusivament a la seua especialitat. Les comunicacions es fan directament, sense necessitat d'intermediaris.
Els inconvenients: els empleats poden rebre ordres i directrius de més d'un cap, i de vegades són contradictòries, el que genera conflictes de convivència.

Model en línia i d'assessorament (staff)

Aquest model intenta solucionar els inconvenients dels anteriors. Es caracteritza per una estructura central jeràrquica, que compta amb el suport dels departaments d'assessorament, que serveixen per ajudar i assessorar, però que no tenen cap mena d'autoritat dins l'organització.
Els avantatges que presenten són: permet la intervenció d'especialistes que assessoren diversos departaments, i segueix la relació de comandament en el sentit que cada persona depèn d'una altra, és a dir, només rep ordres d'un cap.
Els inconvenients que presenten són: les decisions són lentes, perquè cal consultar els departaments d'assessorament; pot haver-hi conflictes de relacions entre el personal si les persones que formen part del departament d'assessorament s'involucren en les decisions que no els competeixen, i aquests departaments representen un cost addicional per a l'empresa.

Model matricial

És un model propi de les empreses industrials, que consisteix a combinar com a mínim dues variables organitzatives. En aquest model hi ha una doble autoritat, una de les dues autoritats sol ser superior a l'altra; en aquest cas, qui dirigeix el projecte.
Pel que fa als avantatges: és una organització flexible, és a dir, pot variar segons els projectes que es presenten.
Pel que fa als inconvenients: cal coordinar totes les persones que intervenen en un projecte, poden sorgir conflictes entre els diversos directors.

Organigrames

Els organigrames són la representació gràfica de l'estructura de l'organització empresarial d'una manera sintètica i simplificada, idònia per conèixer les característiques principals de l'estructura.

Classificació segons la forma

• Organigrames verticals. Pretenen destacar la jerarquia de comandament: les posicions que tenen més autoritat se situen als llocs més elevats i, per sota seu, les subordinades.
• Organigrames horitzontals. Tenen els mateixos elements que els organigrames verticals, però les unitats de comandament normalment se situen a l'esquerra i les unitats subordinades a la dreta.
• Organigrames radials. Són menys habituals que els anteriors. Intenten crear un impacte visual per destacar els nivells més alts de direcció.
• Organigrames divisionals. Les empreses multidivisionals mantenen diverses línies de negoci diferenciades o divisions i cadascuna d'elles té un organigrama similar al d'una empresa independent però sota la direcció general.

L'organització informal

L'organització informal es pot definir com el conjunt de relacions personals i socials que no estan preestablertes per la direcció o organització de l'empresa, però que sorgeixen espontàniament quan les persones s'associen entre si.

L'organització formal es defineix com l'estructura intencional definida i identificada, a la qual l'empresa situa cadascun dels seus elements al lloc més convenient. És una estructura a la qual cal ajustar les persones que formen part de l'empresa i que cooperen entre si per assolir els objectius predeterminats.