Models de l'Ull, Òptica Ocular i Agudesa Visual

Models Teòrics de l'Ull i Biometria

T2. Model teòric:

• Complet: 4 diòptries / 6 (cristal·lí desglossat) / 1 còrnia i 2 cristal·lí.
• Simplificat: ull fletxa eix.
• Reduït: ull sense cristal·lí.

Ultrasò i Camp Visual

Ultrasò: La velocitat (V) varia en cada medi. La primera superfície de la còrnia és coneguda; una part de l'ona avança i l'altra es refracta. L'ultrasò va de la primera superfície i torna, mesurant el gruix de la còrnia a cada pic. El segon pic del cristal·lí mostra el desplaçament a través de l'humor aquós (HA) més la refracció. Còrnia = 2VC i 2VHA, amb diferents velocitats per dues vegades l'HA.

Camp visual: Regió de l'espai vista simultàniament mirant un punt fix (Punt de Fixació) i amb el cap estacionari. Els límits, causats per la morfologia de l'ull, són: Superior (S) 60º, Inferior (I) 75º, Nasal (N) 60º i Temporal (T) 100º. Es determina amb l'arc perimètric o pantalla tangent.

Eixos i Angles Oculars

• Eix òptic: Uneix els centres de curvatura.
• Eix visual: Uneix el punt de fixació (PF) i la fòvea passant pels punts nodals (N, N').
• Eix de fixació: Uneix el PF i el centre de rotació (13,5 mm darrere la còrnia); mesura moviments oculars i convergències.
• Eix pupil·lar: Línia normal a la còrnia que passa pel centre de la pupil·la d'entrada (C PE).
• Línia de mirada: Uneix el PF i el C PE. Correspon a la direcció d'un raig que parteix del PF a la pupil·la d'entrada.

Angles:

• Angle alfa (α): Entre l'eix òptic i el visual (3-5º).
• Angle gamma (γ): Entre l'eix òptic i el de fixació. Per a objectes propers γ < α, per a llunyans γ ≈ α.
• Angle lambda (λ): Entre l'eix pupil·lar i la línia de mirada (3-5º).
• Angle kappa (κ): Entre l'eix pupil·lar i el visual (κ ≈ α).

Formació d'Imatges i Fenòmens Òptics

T3. Imatge:

• Diòptriques: Formades pels dioptres oculars per refracció.
• Catòptriques: Formades per reflexió.
• Catadiòptriques: Formades per reflexió i refracció (imatges de Purkinje).
• Retiniana: Formada per la intersecció del con de llum refractada pels dioptres oculars amb la retina. Si l'objecte (O) està a l'infinit (∞), coincideix amb la quarta imatge diòptrica. La quarta imatge de Purkinje és invertida.

Cercle de desenfocament: El seu diàmetre es defineix com øCD = |-øPE · X / Po|. Si l'objecte és extens, la imatge serà borrosa. La borrositat (GB) es defineix com GB = |øCD / b| (pseudoimatge retiniana), on b = -|n · u / Po|. Si el cercle de desenfocament és més gran, és més borrós? No necessàriament, depèn de la mida de la imatge. Si les imatges no estan a l'infinit, hi ha borrositat. Si l'angle és igual, b1 = b2. El cercle de desenfocament per a distàncies llunyanes és més petit i depèn de X. GB proper > GB lluny.

Imatges de Purkinje i Fenòmens Entòptics

Fenòmens entòptics: Formats per estímuls no lluminosos deguts a estructures retinianes o opacitats de l'ull.

Imatges de Purkinje:

• P1: Reflexió a la primera superfície de la còrnia. s' = rs / (2s - r) i y' = -y · s' / s.
• P2: Imatge diòptrica de la primera superfície de la còrnia. Reflexió a la segona superfície de la còrnia. Refracció de tornada a la cara anterior de la còrnia (antiimatge).
• P3: Reflexió de la segona imatge diòptrica a la primera superfície del cristal·lí. Antiimatge a través de la còrnia sencera.
• P4: Imatges diòptriques de la primera i segona superfície de la còrnia i la primera superfície del cristal·lí. Reflexió a la segona superfície del cristal·lí. Antiimatge a través de la primera superfície del cristal·lí i les dues superfícies de la còrnia.

Agudesa Visual i Tasques Visuals

T4. Tasques:

• Detecció: Mínim visible. Helmholtz determina la capacitat de percepció d'un objecte a mida mínima. L'observador percep o no el camp visual? L'Agudesa Visual (AV) es mesura per l'angle α mínim per veure el test.
• Resolució: Mínim separable. Helmholtz determina la capacitat de veure separats objectes propers. Aquestes línies o punts són distingibles separadament. L'AV es mesura segons l'angle β de separació mínim per diferenciar-los.
• Reconeixement: Mínim cognoscible de Helmholtz. Determina la capacitat de conèixer formes o detalls. Test d'objecte amb detall conegut. La mida total ha de ser prou gran per no entrar en els límits del mínim visible. L'AV es mesura per l'angle γ subtendit pel detall més petit vist en minuts d'arc (ex: C de Landolt, E de Snellen).
• Localització: Capaç de discriminar desplaçaments d'una part del test a una altra. Stereoagudesa i agudesa de Vernier.

Factors Influents i Tipus d'Agudesa Visual

Factors:

• Físics: Tipus de test, il·luminació, contrast, durada de l'estímul, ametropies, diàmetre pupil·lar (difracció, aberracions, il·luminació retinal).
• Fisiològics: Dimensió del mosaic retinal, moviments de l'ull i estat d'adaptació.

Foucault: AV = 1, reconeixement del centre d'una franja a l'altre centre.

Agudesa Visual (AV):

• Perifèrica: L'alta resolució foveal no es manté a la perifèria. La pèrdua de detalls perifèrics no importa; hi ha un moviment ràpid dels ulls per fixar l'objecte d'interès. En el gràfic, l'eix Y representa l'AV i l'eix X la retina (esquerra: retina temporal; dreta: retina nasal). El blind spot és la zona de la retina cega.
• Cinètica: Determina la capacitat de veure detalls en moviment. Depèn de l'AV estàtica, la velocitat del moviment i la precisió en l'objecte movent-se. L'objecte retinal queda fora de la fòvea.