Modernisme4

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,67 KB

 

***** Corrents de la novel·la modernista *****
LA NOVEL·LA RURAL
INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES
Amb el Romanticisme aparagueren en la literatura catalana un gran nombre de narracions curtes
i de novel·les de tema rural, cosa que inicià, durant la dècada 1900-1910 el ruralisme. El crític
Lluís Marfany diu què el ruralisme modernista reacciona violentament contra la visió pintoresca i folklòrica del camp pròpia de la literatura de la Renaixença, la qual veia com una perpetuació de la concepció regionalista de la cultura catalana. Hi reaccionaren amvb una visió alternativa del camp català, una visió antifolklòrica que en feia el marc no duns pintorescos usos i costums locals, sinó duns dabast humà universal.. La novel·la modernista de tema rural plantejà duna forma aguda i tràgica les relacions conflictives entre un individu inquiet i revoltat i una massa social dexistència purament passiva, una força còsmica opressora que intentava asfixiar les intencions renovadores del personatge. La massa social era el món de la pagesia, que els modernistes veien com un obstacle que havien de superar per crear una Catalunya moderna. Els modernistes animaven el moviment en la seva lluita contra lendarreriment del país.
El tema rural determinà el llenguatge daquesta novel·la, que va intentar reflectir el parlar específic
dels pagesos o sintetitzar el català de les zones rurals.
Les obres més representatives daquest corrent són Solitud (VÍCTOR CATALÀ), Els sots
ferèstecs
(RAIMON CASELLAS) i La vida i la mort de Jordi Fraginals (JOSEP POUS I PAGÈS).

RAIMON CASELLAS
- VIDA: Raimon Casellas (1855-1910) col·laborà en nombroses publicacions de la seva
època, entre elles LAvenç, La Vanguardia i La Veu de Catalunya. Casellas aviat destacà com a historiador i crític dart, i esdevingué un dels teòrics més importants del moviment modernista.
- ELS SOTS FERÉSTECS: Els sots feréstecs (1901) és la novel·la que inicià la temàtica ruralista
dins el Modernisme. El seu protagonista, mossén Llàtzer, encarna el paper de lindividu enfrontat
amb una multitud amorfa, el poble de Montmany. La Natura esdevé lelement monstruós i
caòtic, que, al final, acabarà devorant el capellà. La lluita de mossén Llàtzer contra latavisme reflecteix, simbòlicament, les tensions entre lescriptor català i la seva societat a finals de segle. Així, el fracàs del protagonista representa el fracàs de la voluntat regeneracionista del Modernisme. Lintel ·lectual tenia la funció de despertar la seva societat de lensopiment letàrgic que la immobilitzava.

VÍCTOR CATALÀ
- VIDA / OBRA: Víctor Català (1869-1966) és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís, que
va adoptar arrel de lescàndol provocat per Linfanticida, un relat premiat als Jocs Florals. De formació autodidacta, va néixer al poble empordanès LEscala, situat entre el mar i la serra de Montigrí, on transcorrerà lacció de les seves obres.
Durant la seva primera etapa, les seves obres modernistes (Drames rurals, Caires vius i Solitud) denuncia la situació de la dona, sobretot al medi rural.
Entre 1918 i 1930 es dona la segona etapa de la seva obra amb la seves novel·les Un film
(3000 metres)
i el recull de narracions Contrallums, que es situen a la ciutat i es classifiquen com a noucentistes. Aquest període es caracteritza per la pràctica vacil·lant de noves formules narratives,
cosa que no va sortir bé.

La seva tercera i darrera etapa comprén dos volums de narracions: Vida mòlta (1950) i Jubileu
(1951), on intentà allunyar-se de la cruesa dels llibres anteriors.
-SOLITUD: Solitud (1905) és lobra que representa la consagració de Víctor Català com a
autora. Manté un paral·lelisme total amb Els sots ferèstecs, a nivell argumental i ideològic. De fet, a Solitud, la protagonista, lermitana Mila, coneix les forces ocultes de la Natura amb el mateix to tràgic que en la novel·la de Casellas, i lobra tracta la lluita de la Mila contra aquest entorn agressiu.

Els personatges tenen una gran força simbòlica i formen una antísesis: Gaietà, el pastor, representa la puresa, la bondat i la fortalesa de la muntanya; lÀnima, en canvi, simbolitza la brutalitat, la duresa i la crueltat del camp. Lermità simbolitza la covardia, el materialisme i lapatia, enfront de Mila, heroïna típicament modernista. En lhistòria, Mila, viu el fracàs matrimonial a la muntanya on el marit fa dermità i no aconsegueix adaptar-shi, ha de marginar-se. Conscient de la seva infelicitat, desideix dabandonar-lo i viure solitàriament per a que la seva personalitat no es dissolgui. Lexperiència, per tant, també fracassa. Una visió pessimista del món rural provoca la crisi espiritual de la protagonista. A la novel·la cada capítol sembla construir una entitat autònoma; en aquest sentit, Solitud és més acumulable que no pas evolutiva, cosa que implica un fragmentarisme que és explicable si tenim en compte que Víctor Català sinicià com a autora de narracions curtes.

JOSEP POUS I PAGÉS
- OBRA: Lobra més important de Josep Pous i Pagés (1873-1952) és La vida i la mort de
Jordi Fraginals
(1912), la representació de la fi de la producció novel·lística del Modernisme estricte.
El seu protagonista, que recorda a les idees nietzscheanes, lluita per dominar el món; la la
novel·la descriu el procés que segueix la seva volun tat de domini i les etapes de la seva lluita.
Afectat de càncer, Jordi Fraginals ha dadmetre el seu fracàs, i aleshores es suïcida. La seva mort
esdevé, per tant, paral·lela a la mort del superhome de Nietzsche.
Pous i Pagés també escriví teatre, majoritàriament costumista.

Entradas relacionadas: