Modes de producció, formacions socials i sistemes econòmics
Clasificado en Informática
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,6 KB
Mode de producció
Són estructures teòriques que pretenen reflectir la base econòmica de la societat. Els seus atributs són:
- Forma de la propietat dels mitjans de producció.
- Estructura de classes socials.
- El desenvolupament de la divisió del treball.
- Forma d'apropiació i distribució del producte i de l'excedent.
- Nivells quantitatius del producte social i excedent.
- Formes quantitatives de l'excedent.
- Desenvolupament sectorial de les diverses forces productives i el seu pes en el desenvolupament global.
Es poden distingir els següents modes de producció:
- a) Mode de producció comunitari primitiu.
- b) Mode de producció tributari (fase precoç i avançada).
- c) Mode de producció capitalista.
- d) Mode de producció esclavista.
- e) Mode de producció mercantil simple.
- f) Mode de producció soviètic.
- g) Mode de producció domèstic.
Formació social
És una estructura estable que combina modes de producció en un lloc i un moment determinats de la història. En la formació social (FS) coexisteixen diversos modes de producció que conformen una societat única i particular. A Catalunya, el mode dominant és el capitalisme, però coexisteixen segments socials sota:
- Un mode de producció tributari feudal (pagesos a Lleida).
- Mode de producció esclavista (emigració clandestina, prostíbuls).
- Mode de producció socialista (cooperatives).
La FS articula diferents nivells d'existència social:
- A) Infraestructura de la FS: Recursos materials i intel·lectuals de què disposa cada societat per a la seva subsistència i reproducció.
- B) Estructura de la FS: Les diferents classes i grups socials i les relacions establertes entre ells, que determinen la posició dels individus en la societat.
- C) Superestructura de la FS: Conjunt de manifestacions socials que es produeixen en la societat fora de l'esfera de l'activitat econòmica.
Sistema econòmic
És una estructura estable de formacions socials que mantenen unes interrelacions fortes, estables i profundes; la posició d'aquestes formacions socials en el sistema en defineix la dinàmica interna. Podem distingir la infraestructura, la superestructura i l'estructura del sistema.
El mode de producció dominant és el capitalista. Dins del sistema econòmic mundial poden existir subsistemes (centre, perifèria i semiperifèria).