Monuments romans a Hispània: guia d'arquitectura i patrimoni

Monuments romans a Hispània

Torre d'Hèrcules (A Coruña)

• Segle II dC. Obra de Cai Sergi Lupus.
• Únic far romà en funcionament del món.
• Edat Mitjana: fortificació.
• Mite: història d'Hèrcules i el gegant Gerió.

Aqüeducte dels Arcs (Sant Jaume de Domenys-Baix Penedès)

Tardoromà, segles IV-V dC.

• No n'hi ha acabat.
• 4 km i 3 trams.
• Pèrdua lligada amb morter.
• Abans, vil·la romana; avui, masia dels Arcs.

Aqüeducte de Segòvia

Inici: segles I-II dC. Emperadors Vespasià, Tit i Domicià.

• 728 m de longitud, 28,5 m d'alçada i 6 m de cimbori.
• Dues fileres d'arcs sobreposats.
• 119 arcs de mig punt i 44 m d'altura màxima al nucli central.
• Transporta aigua del riu Frío a Segòvia fins al segle X.
• Inici de l'aqüeducte: arcs de mig punt senzills que porten aigua a la ciutat.

Pont del Diable (Martorell)

Època August, segle X dC.

• Únic pont baixmedieval fins al segle X, format per part de la Via Augusta.
• Arc de pont púnic, Rodes i esquema d'arc triomfal romà amb pilars corintis, finals del segle II dC.

Pont d'Alcàntara

Anys 104-106 dC. Govern de l'emperador Trajà (inscripció al centre).

• Creua el riu Tajo: 6 arcs i 5 pilars.
• Al centre, arc triomfal com l'emperador Trajà.
• Peus del pont: temple dedicat al constructor del pont, on s'està (Caius Lucius Lacer).

Pont romà de Salamanca

Segle I dC, sota el mandat de l'emperador Trajà. 26 arcs de mig punt.

Muralles de Girona

80-70 aC. Projecte general a cura de Gneu Pompeu Magne, com un dels punts entre Espanya, Gàl·lia i Itàlia (Via Augusta), durant les guerres sertorianes.

• Remodelades a finals de l'Antiguitat, coincidint amb les invasions bàrbares; a l'Edat Mitjana, ampliades.
• Tres torres bastides sobre grans carreus.

Muralla d'Astorga (Lleó)

Mandat de l'emperador August durant les guerres càntabres, a Astúria, l'any 1 dC.

• Defensiva: segona muralla construïda entre els segles III i IV.

Muralla de Lugo

• Mil·lenni de recinte de pedra ibèrica, construït segons els cànons de Vitruvi.
• Planta quadrangular sobre terreny irregular.
• 2 km de perímetre, 7 m i 8 m d'alçada i 12 torres.
• Conserva torres i 5 portes romanes.

Teatre de Sagunt (València)

Semicircular, segle I dC.

• Primer edifici declarat Monument Nacional després de 1896.
• Aprofitament de la concavitat del mont, amb bona condició acústica.

Teatre de Cartagena

Monument Nacional. Construït al segle V-VI aC; consagrat a la deessa Diana. Adossat a l'església de Santa Maria.

Teatre de Clunia (Burgos)

Segles I-II dC. Majoritàriament de cap a hipòdroms; part de la graderia tallada a la roca, com a model grec.

Teatre d'Itàlica (Adria)

Segle II dC. Capacitat per a 25.000 espectadors, 8.000 habitants. La cavea té tres nivells i a la part mitjana, la summa cavea. Al centre, sona l'arena on lluitaven feres i gladiadors.

Amfiteatre de Segòvia

Segles I-II dC. Edificat com a gran construcció, amb capacitat per a 5.000 espectadors. Planta el·líptica irregular. Magatzem i corral per a bestiari.

Temple d'Évora (Portugal)

Any 1 aC, època de la Lusitània. Declarat patrimoni nacional i Patrimoni de la UNESCO. Dedicat a l'emperador Cèsar August.

• Conserva la base rectangular (podium) de blocs de granit.
• Pòrtic hexàstil; es conserven 14 columnes romanes als peus.
• Capitells corintis; material procedent de canteres.

Temple de Vic

Prop del castell de Moncada, segle II dC. Descobert el 1882 després d'enderrocar el castell de Moncada.

• Pòrtic hexàstil amb capitells de columnes corintis.
• Cel·la coronada per una estàtua jònica.

Circ de Toledo

Segle I dC. Capacitat per a 15.000 espectadors. Utilitzat durant el període mudèjar (segles IX-XV) com a necròpolis.