La moral dels esclaus i l'etern retorn de Nietzsche

La revolta dels esclaus

Pregunta I

El text explica l’origen de la moral dels esclaus segons Nietzsche. Aquesta moral neix del ressentiment dels febles, que no poden actuar directament contra els forts i, per això, creen una venjança imaginària. A diferència de la moral noble, que afirma espontàniament la seva pròpia força i es considera «bona», la moral dels esclaus comença negant allò exterior: el fort, el noble i el poderós. Així, transforma els valors: allò que abans era noble passa a ser «dolent», i els febles es consideren «bons».

Pregunta II

• «Esclaus»: s’oposa als nobles o poderosos.
• «Indemnitzats»: compensen la seva incapacitat d’actuar amb una venjança imaginària.

Pregunta III: El capgirament dels valors

Segons Nietzsche, el «capgirament de la visió que estableix valors» és el procés pel qual la moral dels esclaus inverteix els valors de la moral noble. La moral noble parteix de l’afirmació de si mateixa: els forts es consideren bons perquè són poderosos, actius, vitals i creadors. En canvi, la moral dels esclaus neix del ressentiment, és a dir, de la impotència dels febles davant els forts.

Com que no poden actuar directament, els esclaus dirigeixen la seva mirada cap a l’exterior i neguen allò que representa la noblesa: la força, l’orgull i la superioritat. Així, allò que era «bo» per als nobles passa a ser considerat «dolent», mentre que la feblesa, la humilitat i la submissió passen a ser vistes com a «bones». Per això Nietzsche diu que aquesta projecció cap a fora és necessària: la moral dels esclaus necessita un enemic per poder definir-se.

L'etern retorn

Pregunta I: Què diries si un dia...

El text de Nietzsche planteja la hipòtesi de l’etern retorn: un dimoni anuncia que haurem de reviure la mateixa vida, amb tots els seus plaers, sofriments i pensaments, infinites vegades. Davant d’aquesta idea, Nietzsche presenta dues possibles reaccions: rebuig i desesperació, si la vida es percep com una càrrega, o una acceptació, si l’individu estima plenament la seva existència. La idea central és que cada acció guanya un pes immens, perquè podria repetir-se eternament. Per això, la pregunta decisiva és si voldríem repetir la nostra vida exactament igual. Aquells que poden respondre afirmativament mostren una actitud d’afirmació de la vida i d’acceptació d’un mateix.

Pregunta II

• «Rellotge d’arena de l’existència»: vida que es repeteix constantment; quan acaba, es gira i torna a començar.
• «Ets una volva de pols de la pols»: l’ésser humà és molt petit i insignificant dins de l’univers i del temps etern.

Pregunta III: O no hauries de...

La frase expressa la idea que l’ésser humà hauria de viure de tal manera que no desitgés res més que la repetició eterna de la seva vida. Nietzsche utilitza la hipòtesi de l’etern retorn per fer-nos reflexionar sobre el valor de les nostres accions: si tot el que fem s’hagués de repetir, cada decisió tindria una importància molt gran.

Acceptar l’etern retorn significa dir «sí» a la vida, amb tot el que comporta: el dolor, el plaer, les alegries. No es tracta només de suportar l’existència, sinó d’estimar-la plenament. Això també s’oposa a la moral tradicional, especialment a la moral dels senyors i dels esclaus que Nietzsche critica. Per a ell, la moral dels esclaus nega la vida perquè valora la resignació, la culpa i el ressentiment. En canvi, l’acceptació de l’etern retorn és pròpia d’un esperit fort, capaç de crear els seus propis valors i assumir la vida sense buscar consol en un altre món.

Nihilisme i superhome

Pregunta I: L’home ha esguardat...

En aquest text, Nietzsche critica el procés pel qual la moral tradicional ha menyspreat les inclinacions naturals de l’ésser humà, com els instints, els sentits i la força vital. Segons ell, s’han valorat ideals contraris a la vida, com la renúncia, la submissió i l’esperança en un món més enllà. Això ha provocat una pèrdua de valors i ha conduït al nihilisme, és a dir, a una situació en què la vida ja no té un sentit clar. Nietzsche defensa que cal superar aquests antics valors antinaturals i retornar a la terra, als instints i a la vida. Per això anuncia l’arribada d’un nou tipus d’home, fort i creador, capaç de vèncer Déu, el no-res i el nihilisme.

Pregunta II

• «Nihilisme»: absència de valors i de sentit, provocada per la caiguda dels ideals tradicionals.
• «Homes bons»: homes obedients i febles, considerats «bons» segons la moral dels esclaus.

Pregunta III: Aquest anticrist

L’afirmació es refereix a l’arribada d’un nou tipus d’ésser humà capaç de superar els ideals antics que han negat la vida. El cristianisme, segons Nietzsche, representa l’ideal ascètic, perquè dona més valor a un món espiritual que no pas a la vida terrenal. Aquesta moral considera dolents els instints, el cos, els sentits i les passions, i defensa la renúncia, la culpa i la submissió. Per això Nietzsche diu que aquests ideals són contraris a la vida.

La «mort de Déu» significa la caiguda d’aquests valors que abans donaven sentit a l’existència. Però aquesta mort també pot provocar nihilisme, perquè l’ésser humà es queda sense valors. Davant d’això, Nietzsche proposa superar el nihilisme mitjançant el superhome, un individu fort, lliure i creador, capaç d’inventar nous valors que afirmin la vida. Aquest home del futur «ha de venir» perquè només ell pot alliberar la voluntat i retornar a la vida el valor terrenal.