Morfología de las celulas

Morfologia dels eritròcits: Són especialitzats. K només conté allò k encesta x realitzar la seva funció (transporta O2, contenen una solució concentrada d’Hb i conjunt d’enzims necessaris per el seu metabolisme. En 120 dies pateixen modificacions i els enzims deixen de ser funcionals i s’elimina a la melsa. La relació superficie-volum de l’eritròcit és molt gran, té una membrana molt gran i volum molt petit. La membrana és molt flexible, li permet passar per capil·lars. Una de les modificacions és perdre la deformabilitat i és fagocitat a la porta vermella de la melsa. Membrana plasmàtica: Glúcids: situats a l’exterior de la membrana, tb pateixen modificacions químiques i contribueixen en k els erit· vells sigui fagocitat. Lípids: principalment colesterol Proteïnes: Intrínseques— es troben la membrana plasmàtica. Funció: intercanvi de subst· de l’interior amb l’exterior, les més impo·: banda 3 bomba Na+/ K+, (treu 3 Na i fica a dins 2K) la + import· xk controla el volum eritrocitàri, si no funciona l’H2O entra de forma descontrolada i esclata. Bomba Ca2+: introdueix Ca2+  dins l’eritròcit Glucoporines: transporta d’altres subst·. Extrínseques: x sota la m· plasmàtica. Funció: xarxa o esquelet de la membrana per mantenir la seva forma (disc biconcau) + import·: espectrina i ankirina!. I la resta fan ponts d’unió entre l’esquelet i la membrana. Metabolisme eritrocitari: 3 funcions: energètica, protecció Hb, regulació funció respiratoria. Segona funció: La Hb té ferro, la funcional ha de tenir ferro (reduït= Fe2+) per transportar O2 , la oxihemoglobina. La desoxihemoglobina sense O2, però tb funcional i Fe2+ a vegades el ferro reduït s’oxida (Fe3+) s’anomena Metahemoglobina i no és funcional.

Qui oxida al Ferro? Subst· oxidants k s’acumulen dins l’eritròcit. Si ferro oxidat vol tornar a transportar O2 el té k reduir. I ho fa un enzim  (diaforasa o metahemoglobina reductasa). EL NADH (reduït) s’oxida i passa a NAD+, però no em puc sense NADH, k l’aconsegueixo en un dels pasos de la glucòlisi. Tercera funció: tenim Bifosfoglicerato mutasa k transforma de forma reversible el 1,3 bifosfoglicerat en 2,3- Bifosfoglicera i al unir-se allibera O2. La Hb va cap els capil·lars i necessità alliberar O2 dels teixits, x tant es forma 2,3.. buit va als pulmons i forma 1,3... per unirse a O2. Si falla l’erit· ja no és funcional x tant s’escursa la seva vida. Hemoglobina:  96% pes sec de l’eritrocit. Concentració normal Hb: homes: 14-18 g/dl i dones: 11-16 g/dl. Quan esta per sota una persona té anèmia. En la Hb desde la vida intrauterina fins la extrauterina tenim dif· tipus d’Hb: Hb-gowe I, II i Hb- Portlan: nomes es troben el fetus, les 2 Gower són les primeres k apareixen a l’embrió i desapareixen al segon mes de gestació i Portlan fins al naixement en poca concentració. Hb-F (fetal)—la + import! del fetus, + quantitat i després del naixement té concentració baixes. Hb-A—Es formen al 2n mes de gestació en concentracions molt baixes, quant s’apropa el moment de naixement augmenta i en un adult serà la Hb majoritàriament. Hb A2—durant el tercer trimestre d’embaràs en concentracions baixes i en un solut és la segona Hb en importància.

Concentració en un adult—96-97% HbA, 2-3% Hb A2; <1% hbf.="" tenim="" a="" partir="" 10é="" més="" de="" vida.="">1%>La diferencia de tipus de Hb, és la cadena de globines k les forma. Hb- F: 2 cadenes alfa y 2 gamma. Hb-A: 2 cadenes alfa i 2 beta. Hb- A2: 2 alfa i 2 delta. LA Hb F te afinitat per l’O2 superior a la Hb- A, k permet k el fetus respiri, i en el moment del naixement si la S no es fabrica la F no disminueix. Estructura: Les cadenes de globulines son la part proteica de l’Hb i cada  molècula de Hb formada per: 4 cadenes de globulines (2 a 2). Cada cadena té una estructura primària entre 144-146. Tb estructura secundaria en forma d’helix i després presenta una estructura terciària (globular) i estructura quaternària k és quan s’uneixen les 4 cadenes. En estructura 4ata es fa un espai al mix on pot situar el 2,3 bifosfoglicerat. Estructura del grup Hemo:  Part no proteica de Hb, li dona el color vermell a la Hb, cada molècula té 4 grups hemo. Cada grup format per 4 anells piròlics units a un àtom de Fe.// L’àtom de Fe en estat reduït presenta 6 valències de coordinació, 4 ellaços per unir els anells piròlics, la 5ena per unir-se a la cadena de globulines i 6nà a l’O2.// El ferro oxidat 5 valencias no té 6na per tant no s’uneix a l’O2. Síntesi de l’Hb: comença en l’eritroblast i manté fins al reticulòcit. Es fabriquen de forma separada les cadenes de globina i es formen als ribosomes.Els grups hemo fabriquen als mitocondris tb per separat, per una banda es fabrica Protoporfina IX (anells piròlics), k s’hi uneix el ferro reduït per donar lloc al grup hemo, xk el grup es pogui fabricar es necessita la vitamina B6, ja fabricats surten del mitocondri i van al citoplasma, i cada grup Hemo es combina amb una cadena de globina. En l’Hb A-- Cada grup s’anemena monòmer (4 grups hemo per separat). Si s’uneixen 2 monòmers dona lloc a 2 dimers. I l’unio de 2 dimers donen lloc a a tetromers.

Funció de l’Hb: Transport O2 (respiratoria), transport baixa CO2 cap al pulmó x ser eliminat, regulació pH sanguini.//  Quan una molècula d’Hb esta plena porta 4 molec d’O2, estan 100% saturada, el màxim de saturació s’obté a nivell d’alvèol pulmonar i passa a sang arterial, quant passa a capil·lars comença a repartir O2 i a 0% de saturació passa per vena fins k torna al pulmó. Oxihemoglobina (porta O2, arterial, vermell brillant), Desoxihemoglobina (No porta O2, vermell apagat). Quant volem estudiar funció respiratòria, fem una corba de dissociació, relacionat al % de saturació de l’Hb, amb pressió parcial d’O2. On hi ha + saturació hi ha + pressió parcial d’O2, i a nivell de capil·lars k és on deixa l’O2 per menys %, - presió. En la corba determinem un punt (p50), és la pressió parcial d’O2 hi ha un 50% de saturació. Això servirà per saber l’afinitat O2 amb l’Hb, si la corba es desplasa a la dreta  indica k la p50 és + alta de lo normal (menys afí i li haig de donar O2). I si cap a l’esquerra p50 + petita x tant massa afinitat. Tb hi altres factors k la corba es desplaci: Esquerra: pH puja y PaCO2, temperatura y 2,3 bifosfo... baixen Dreta: pH baixa y PaCO2, temperatura y 2,3 bifosfo... puja

Altre tipus d’Hb canvia l’afinitat: Metahemoglobina (ferro oxidat, no afinitat per l’O2 pk li falta una valència). Carboxihemoglobina (Hb unida al CO i és més afí a l’Hb k l’O2 (tòxic) Nivell: <5% normal,="" 5-10%="" grans="" fumadors,="">10% intoxicació, >40% mortal!. 5%>Carbaminohemo globina: vermell fosc, tenim Hb de forma normal. Hb va als teixits agafa CO2 i al pulmó el deixa anar. Tot i k el CO2 té + afinitat per la desoxihemoglobina. Sulfohemoglobina: mida al S, no presenta amb l’O2. Unió ireversible Nivell: <1% normal.="">1%>Catabolisme de l’hemoglobina: Un eritròcit vell va a la melsa, no passa i és fagocitat per un macròfag del SMF. Quan fagocita keda degradat i el surt membrana, lípids... es recicla. I la Hb k fa? (dins macròfag): Hemoglobina – oxida el ferro reduït per passa a meta Hb, amb reaccions químiques fan k: biliverdia-globina, es on es realitzen globulines xk el macròfag ha trencat la molèc·. Biliverdina (grup hemo) lo treiem el ferro oxidat i el macròfag emmagatzema ferro oxidat (ferritina) i forma secundària podem emmagatzemar-lo en un altre magatzem (hemosiderina) i ferro oxidat el caldran per fabricar + Hb. Bilirrubina: és groc, són els anells pirròlics. És exposada a la sang, viatja fins fetge.// Bilirrubina és insoluble però el fetge converteix en conjugadaxk sigui soluble i és bilirrubina + àcid glucorònic. I surt amb la bilis i va a l’intstí, a l’intestí es desconjuga i es metabolitza per la flora del propi instestí, donant lloc a Urobilina i Estercobilina. Una part de l’urobilina via sanguinea arriba al ronyó i surt amb l’orina. I l’estercobilina surt via femta. La protoporfirina 9 no es reutilitza.

Ferro: nivell normal (3-5g Fe) en un adult sa. El Fe el cos l’utilitza de dos formes x tant podem classificar en: Ferro hemínic k forma part dels grups hemo, unit a profirines (forma part de prot·) Representa 65-70% ferro del nostre cos. 3 tipus de prot·: Prot transportadora O2 (Hb, Nioglobulina), Prot amb activitat enzimatica (catalasa, peroxidasa), Prt transport é· (citocroms). Ferro no hemínic: No unit a porfirines 30-35%. Trobem: ferro reserva (magatzem ferritina, hemosiderina) transport: transferrina. Ferritina: Forma + imp· d’emmagatzematge de ferro. Formado per unió d’àtoms de ferro + una prot· (apoferritina). És soluble, pot estar dins de qualsevol cèl· del nostre cos, a + tenen els macròfags, els hepatòsits i els eritroblasts. X tant trobem ferritina en plasma. Mesurar el ferro mesurem la ferritina. Hemosiderina: fabrica quan cèl gasten l’apoferritina. És unió de molts àtoms  de ferro. Les cèl del cos k podem arribar a tenir Hemosiderina són macròfags, hepatòcits i eritroblasts.  Els macròfags de la melsa i la mèdula òssea poden arribar a tenir + ferro. La hemosiderina és insoluble, no trobem al plasma, la trobem al serum i la podem tenyir amb la tinció de perls  (verd fosc). Els eritròcits contenen hemosi (sideròcits), els eritroblasts (sideroblasts). Nivells normals: sideroblasts (30-60%) Sideròcits (0%). Transferrina: El ferro viatja via sanguinea. Ferro oxidat + apotransferrina. La transferrina transporta el ferro desde els llocs de reserva als llocs on es necessite.// Nomes un terç de la apotransferrina k tenim  es troba en transportant ferro. Les cèl necesiten + ferro + receptors i així podem obtenir + ferro.

Metabolisme del ferro: Dels 3-5 g Fe k tenim cada dia perdem 1mg/dia (orina, descamació i suor). En menstruació pèrdua 0,5- 9mg/dia. En època de lactància tb se lo ha de sumar 1mg/dia. Per tant el 95-98% ferro k utilitzem cada dia prové de les reserves i 2-5% de la dieta. El 2-5% de dieta  es un 1mg, el k perdem x tant nomes agafo 1mg, xk sino resulta tòxic, s’anomena: Hemocromatosi(ferro toxic per la acumulació, + afectats ronyó/ fetge). Dieta: trobem ferro (oxidat) i forma complexes (no lliure) i necessitem reduït i lliure, x fer-ho tenim HCl i vitamines C, ajuden a l’absorció intestinal del ferro, un cop absorbit s’uneix a la Apoferritina i es forma transferrina i una minoria es transforma en ferritina. El ferro de la transferrina, el 80% va als eritroblasts, el 20 a la resta del cos (fetge..), serveix per formar catalasa, peroxidasa, citocroms . Al lab podem mesurar el ferro k es transporta (de la transferrina) es fa separan el ferro de la Apotransferrina (siderimia). I ferro de reserva k mesurem (ferritinèmia).

Index eritrocitaris: Paràmetres k ens dónen info sobre la població eritrocitària d’una persona. Es calculen 5 índex eritrocitària. VCM (volum cropuscular mitj): Dona inf del volum mitj k tenen el eritròcits d’una persona. Unitat femtolitres. Rango normalitat: 80-100 (normocitosi), <80fl (minocitosi)="" +="" petit,="">100fl (macrocitosi) + gran, >110fl (megalocitosi) gegants.// 80fl>S’utilitza per saber el tipus d’anèmia d’una persona. HCM (Hb cropuscular mitjà) Hb mitja k tenen els eritròcits. Unitat: picogram. Nivell: 27-32pg normocromia (color normal), <27pg hipocromia="" (+="" clar),="">32pg Hipercromia (+ colo) 27pg>CHM (concentració d’Hb cropuscular mitja): Concentració mitja d’Hb dels eritròcits Nivell: 320-360 g/l Normocromia <320 g/l="" hipocromia,="">360g/l Hipercromia 320>IDE (index de distribució dels eritròcits) o ADE (aplitud....): Numero de població eritrocitaria diferents d’una persona en cas de transfusions (eritro meus petits i uns d’altre persona) o anèmia (eritro· petits meus i normals per el tractament).// Quan una persona té + 1 població (anisocitosi).