La mort a sis vint-i-cinc
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,9 KB
LA TENDÈNCIA AVANTGUARDISTA
En acabar la G. Civil, alguns autors es van inclinar per recuperar els postulats experimentals de l’Avantguardisme dels anys 30, sobretot del corrent surrealista. En aquesta mirada enrere subjau la voluntat de connectar amb el passat i reprendre una de les tendències literàries que la guerra havia interromput. En aquesta tendència destaca Joan Brossa. Es caracteritza per la ruptura formal i lingüística, la tendència avantguardista es defineix per trencar amb tot allò establit, per aconseguir-ho, es val de diversos recursos per a modificar les estructures sistematitzades. La indagació i experimentació de les possibilitats expressives, experimenta amb tècniques com la introspecció onírica amb la intenció d’explorar-ne la capacitat expressiva. I la provocació, té un toc de provocació, en tant que tracta de trencar tot allò habitual o normalitzat.
LA TENDÈNCIA REALISTA
A partir de la dècada dels 50, el context social i polític exigia un canvi de la literatura per lo qual els escriptors recuperaren el Realisme. Aquest corrent, nascut a Europa situa els intel·lectuals en l’epicentre de la recuperació política i social del país. La poesia realista havia de basar- se en l’actitud del poeta, l’autor deixa de ser un elegit per a ser considerat com una persona més de la societat. Com el poema “Un entre tants” de Vicent Andrés Estellés. L'experiència política: ha de basar-se en experiències reals del poeta i el poeta hi fa una abstracció literària amb un sentit narratiu i històric. L’estil adopta un to col·loquial, directe i quotidià. El personatge principal és sempre concebut com una persona anònima. La poesia es concep com una eina de transformació social i d’alliberament de la opressió de l’individu. I va adreçada al gruix de la societat, no a un grup reduït d’intel·lectuals.
LA TENDÈNCIA SIMBOLISTA
Corrent estètic nascut a França que va influir a poetes del Segle XX. Característiques del simbolisme: Poder suggestiu de la paraula, la poesia i la paraula es conceben com a eines per a suggerir la realitat a través de l’evocació simbòlica. L’allunyament de la realitat i l’hermetisme expressiu. El rigor formal, aporta a la poesía postsimbolista precisió mètrica i gust per l’expressió culta. El discurs reflexiu, impregna tons desesperançats propis del moment. Els temes, la guerra, la mort, el dolor, l’absurditat de la vida, etc.