La Mort Humana: Una Reflexió Filosòfica

La Mort Humana

L'ésser humà està obert a tota realitat possible ja que no té res escrit, tot ho ha de triar. Però estrictament no és així, perquè hi ha una única cosa que l'home no pot triar i és que al final tots els homes morim. La mort és inevitable, tard o d'hora arribarà, és intransferible, no podem morir ni pels altres ni els altres per nosaltres.

És estrany parlar de la mort perquè l'única experiència que tenim és la mort d'altres, però no la nostra. Parlem d'ella sense saber exactament molt d'aquesta. Quan algú mor, no hem de ficar-nos al seu lloc, sinó que hem de comunicar i fer-li companyia fins al final. També que la mort fa veure la vida amb certa intriga, perquè has de viure intensament al no saber que esdevindrà.

Hi ha diferents maneres de veure la mort, diferents alternatives. Una seria que la mort no és el final de la vida, hi ha esperança en la immortalitat. Plató deia que la vida no val la pena, que quan morim l'ànima s'alliberarà del cos i serà lliure, també que desprès de la mort hi haurà justícia pels bons. Perquè vivim en un món de patiment on els dolents surten guanyant i els bons perden. Plató deia que després de la mort ha de haver justícia sinó aquest món seria absurd. Unamuno també creia en una esperança de immortalitat, però ell deia que amb una vida no en hi ha prou, que hem de viure'n més. Una altre de les alternatives de la mort, és que aquesta sí que és la final. Epicur deia que no ens hauríem de preocupar de la mort, sinó de la vida, que només en tenim una, hem d'aprofitar-la al màxim. Que pensar en la mort, és perdre el temps perquè deixem de viure.

A tot això hi ha un contrapunt, i és la mort injusta, que és aquella mort que ha estat provocada, com seria la pobresa o la violència. Hi ha diferents formes d'aprofitar aquesta mort. Els que creuen que després de la mort no hi ha un final, poden trobar un consol, que ja és farà justícia després de la mort per la persona que ha mort d'aquesta manera, o poden voler fer justícia ara, que els qui ho han paguin, i que també hi haurà justícia després, de la mort no hi ha res, que és el final, poden pensar que s'ha de fer justícia ara, ha de ser ja mateix; o poden estar resignats, no entenen perquè ha passat i fins i tot poden estar enfadats.

Hi ha un altre tipus de mort, i és la desitjada. La mort demanada és per exemple, l'EUTENASIA. Aquest cas es dóna sobretot en gent malalta, que com sofreix molt vol que li deixin de donar medicació per tal de morir, i descansar en pau sense sentir més dolor.

Tots més aviat o més tard, acabarem morint, no podem intentar negar-la, és inevitable. La mort ens hauria de servir per viure la vida amb més ganes, perquè es viu quan un es viu, i es mor quan un es mort.