Motivació d’assoliment
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,08 KB
Concepte Motivació: Podem definir la motivació com un procés psicològic multi determinat que provoca el comportament, l´energitza i el direcciona. La motivació és una experiència subjectiva amb manifestacions conductuals, fisiològiques i cognitives. La psicologia empra el concepte de motivació per explicar les raons i els efectes del comportament comportament observable, com són: l´inici, el manteniment en el temps, la intensitat, la direcció i el termini del comportament. Aquest fet a donat lloc a dues formes d´entendre la motivació: a) Les propietats energètiques es posen en els elements del medi, anomenant-los estímuls. En aquest cas, la motivació s´entén com a propulsió, basada en els estímuls o determinats externs. B) Les propietats energètiques s’atribueixen a aspectes del mateix subjecte, anomenantles necessitats. La qual cosa dóna lloc a la motivació com a “tracció”, basada en en els determinants intrínsecs del comportament.
Fases procés motivacional: 1. Els determinants motivacionals
Els determinants motivacionals poden ser determinants interns (impuls, homeòstasi i incentiu) i determinats externs (entorn social).
L'impuls és un terme de tradició biològica, i es refereix als determinants interns o propis de l'organisme que vénen configurats per herència genètica. Les conductes genèticament motivades han estat conceptualitzades moltes vegades com instints, és a dir, un conjunt de respostes genèticament programades que es despleguen quan les circumstàncies són apropiades (nivell maduratiu, estímuls específics). 2. La intenció és el procés avaluatiu que determina si la conducta motivada es durà a terme. Dos moments: - Primera avaluació: L'actitud envers la conducta, que és l'avaluació personal favorable o desfavorable d´aquesta conducta. L´actitud cap a una conducta és la ubicació afectiva de la persona en una dimensió avaluativa. - Segona avaluació : Un cop acabada aquesta primera valoració cognitiva, el subjecte avalua de manera més concreta la potencial acció a dur a terme: - Les expectatives. Són les avaluacions subjectives de probabilitat d'aconseguir una meta. Hi haurà l'expectativa d'eficàcia és l'avaluació subjectiva de si podem fer una conducta i l'expectativa de resultat és l'avaluació per saber si l'acció generarà un resultat positiu o no. -Atribucions: Una atribució és una operació cognitiva que consisteix en fer una inferència causal, es da dir, una hipòtesi sobre les raons per les quals s'ha produït un determinat esdeveniment. Segons la teoria de l'atribució de Weiner (1974), les possibles causes d'atribució dels èxits o fracassos poden classificar-se en tres dimensions: internes o externes, estables o inestables, i controlables o incontrolables. 3. L'activació: L'activació és una de les variables responsables de l'inici, manteniment, intensitat i finalització de la conducta. Podem constatar una activació motivacional quan observem: -Producció de comportament: la producció de comportament és un bon indicador d'activació motivacional. -Manteniment del comportament: és el fet de mantenir la motivació al llarg del temps. El manteniment del comportament també és un indicador d'activació, però amb certes restriccions o limitacions. -Intensitat: la intensitat sol mantenir una relació directa amb el nivell d'activació. Es pot considerar la intensitat, però la intensitat també pot suposar el reflex d´un procés d’aprenentatge i no una vertadera activació motivacional. 4. La direcció del comportament: La direcció és el procés que ens acosta a un determinat objectiu o meta. Es necessita un objectiu final clar perquè l´activació sigui funcional i no suposi una pèrdua de temps i energia. La direcció implica: a) posar metes. B) planificar l´acció.
Els determinants motivacionals poden ser determinants interns (impuls, homeòstasi i incentiu) i determinats externs (entorn social).
L'impuls és un terme de tradició biològica, i es refereix als determinants interns o propis de l'organisme que vénen configurats per herència genètica. Les conductes genèticament motivades han estat conceptualitzades moltes vegades com instints, és a dir, un conjunt de respostes genèticament programades que es despleguen quan les circumstàncies són apropiades (nivell maduratiu, estímuls específics). 2. La intenció és el procés avaluatiu que determina si la conducta motivada es durà a terme. Dos moments: - Primera avaluació: L'actitud envers la conducta, que és l'avaluació personal favorable o desfavorable d´aquesta conducta. L´actitud cap a una conducta és la ubicació afectiva de la persona en una dimensió avaluativa. - Segona avaluació : Un cop acabada aquesta primera valoració cognitiva, el subjecte avalua de manera més concreta la potencial acció a dur a terme: - Les expectatives. Són les avaluacions subjectives de probabilitat d'aconseguir una meta. Hi haurà l'expectativa d'eficàcia és l'avaluació subjectiva de si podem fer una conducta i l'expectativa de resultat és l'avaluació per saber si l'acció generarà un resultat positiu o no. -Atribucions: Una atribució és una operació cognitiva que consisteix en fer una inferència causal, es da dir, una hipòtesi sobre les raons per les quals s'ha produït un determinat esdeveniment. Segons la teoria de l'atribució de Weiner (1974), les possibles causes d'atribució dels èxits o fracassos poden classificar-se en tres dimensions: internes o externes, estables o inestables, i controlables o incontrolables. 3. L'activació: L'activació és una de les variables responsables de l'inici, manteniment, intensitat i finalització de la conducta. Podem constatar una activació motivacional quan observem: -Producció de comportament: la producció de comportament és un bon indicador d'activació motivacional. -Manteniment del comportament: és el fet de mantenir la motivació al llarg del temps. El manteniment del comportament també és un indicador d'activació, però amb certes restriccions o limitacions. -Intensitat: la intensitat sol mantenir una relació directa amb el nivell d'activació. Es pot considerar la intensitat, però la intensitat també pot suposar el reflex d´un procés d’aprenentatge i no una vertadera activació motivacional. 4. La direcció del comportament: La direcció és el procés que ens acosta a un determinat objectiu o meta. Es necessita un objectiu final clar perquè l´activació sigui funcional i no suposi una pèrdua de temps i energia. La direcció implica: a) posar metes. B) planificar l´acció.