El moviment obrer i els corrents ideològics

Del luddisme als sindicats d’ofici

Les nefastes condicions laborals van contribuir a la creació de les primeres organitzacions de treballadors, al principi no es veia clar quina mena d’actuacions eren les més adequades per lluitar contra la desigualtat i les injustícies.

Les primeres manifestacions del moviment obrer van prendre la forma d’oposició violenta a les màquines, el luddisme, el 1799 va destruir un teler mecànic, va ser present en les primeres fases de la industrialització a tots els països. Els obrers van aprendre que el seu enemic no era la màquina sinó la utilització que se’n feia i van començar a queixar-se als empresaris. Es van adonar que sense organització i un programa de reivindicacions no es podia fer front als problemes. Així es com es va originar el sindicalisme, moviment de resistència contra el capital.

Les primeres associacions obreres, o sindicats, van dur a terme una doble funció: aplegaven els treballadors d’un mateix ofici per defensar les seves reivindicacions mitjançant la vaga i constituïen societats d’ajut mutu, que disposaven de caixes comunes, amb que ajudaven els seus membres en cas d’atur o de qualsevol eventualitat. L’associacionisme obrer va generalitzar-se al Regne Unit a partir de 1824, gràcies a la derogació de les Combination Acts, havien prohibit les associacions dels treballadors i les vagues.

Es va formar la Great Trade Union, que va aplegar uns 500.000 membres. El sindicalisme britànic es va caracteritzar per dos trets:

• Les associacions eren d’ofici i va donar lloc a rivalitats entre els sindicats.
• Les quotes d’afiliació eren elevades, els sindicats representaven els sectors d’obrers qualificats.

Cartisme i republicanisme democràtic

El cartisme, recollia sis peticions que expressaven un programa democràtic, basat en el sufragi universal masculí. Va organitzar un gran nombre de mobilitzacions i va proposar l’estratègia de la vaga general com a via per assolir les seves reivindicacions, el moviment va fracassar. El moviment obrer va tornar al sindicalisme econòmic; una certa millora de les condicions de vida, va contribuir a l’abandonament de qualsevol vel·leïtat revolucionària.

Els nous corrents ideològics. El socialisme utòpic.

El moviment obrer actuava d’una manera desorganitzada i impulsiva. Van anar prenent consciència de que pertanyien a una mateixa classe social: mel socialisme i l’anarquisme.

El socialisme utòpic

Recollien una part de les propostes dels il·lustrats. Es van mostrar crítics amb la societat industrial i no formaven un grup heterogeni. Les característiques:

• Defensa de la natura
• Esforços per definir el model social perfecte caracteritzat per igualtat i harmonia entre tots els membres
• Organització dels treballadors en cooperatives i altres tipus de propietat col·lectiva per repartir els beneficis.
• El rebuig de la violència per tenir una societat més justa. També eren contraris a les vagues.
• Els canvis arribarien gràcies a l’educació, la propaganda i l’exemple.
• El seu discurs no era només per la classe obrera sinó per tota la humanitat

Els principals socialistes utòpics

• Charles Fourier. Va crear el falansteri. La propietat seria col·lectiva i totes les tasques serien rotatòries.
• Ëtienne Cabet. Va dissenyar un país ideal que anomenà Icària
• El comte de Sain-Simon. Reconeix l’existència de les classes socials que dividia en dos: els productors i els ociosos
• Pierre-Joseph Proudhon: model de societat basat en la llibertat individual, el mutualisme i el confederalisme. Al morir, molts seguidors van anar a l’anarquisme
• Robert Owen: defensa el sistema social basat en les cooperatives