Moviments artístics del segle XIX: De l'Impressionisme al Realisme

Impressionisme i Postimpressionisme

És el moment en què la Revolució Industrial està desenvolupada, amb avenços tecnològics com l'electricitat, l'expansió del ferrocarril, la medicina, el telèfon, el telègraf, etc. Moment de la consolidació dels estats liberals, dirigits per governs i parlaments democràtics. És també el gran període de colonització, l'Imperialisme, els països tenen colònies a l'Àfrica i Àsia. A França, que és una gran potència colonial, hi ha un gran rendiment econòmic i París és el centre de l'art mundial fins als anys vint del segle XX.

Pel que fa a l'art, fins a l'aparició de l'Impressionisme, França estava marcada per les regles de l'Acadèmia. França havia patentat el Neoclassicisme i seguien en aquest estil. L'Acadèmia de Belles Arts organitzava els salons de pintors, exposicions anuals on s'exposaven obres que complien els requisits del Neoclassicisme. Rebutjaven obres que aportaven temes renovats, tècniques diferents, etc. L'any 1863, l'Acadèmia va rebutjar molts pintors i es va establir un escàndol. Napoleó III va haver de crear un saló paral·lel anomenat Saló dels Refusats. Entre les obres d'aquest saló, es trobava "Esmorzar sobre l'herba", que representa el principi de l'època moderna. És una obra que està entre el Realisme i l'Impressionisme, i trenca amb la tradició academicista. L'obra va rebre moltes crítiques, és una obra molt atrevida amb una escena molt diferent, però va ser també molt celebrada per un grup de pintors que més tard van crear l'Impressionisme.

A finals de l'any 1860, aquests pintors que rebutjaven l'art acadèmic i admiraven l'obra de Manet, es reunien en un cafè anomenat Guerbois. L'any 1874 van decidir abandonar el Saló de pintors per realitzar una exposició independent i col·lectiva, on van participar Monet, Cezanne, Renoir, Degas, Pissarro… En aquesta exposició hi havia una obra de Monet, que es deia "Sol ixent". Aquesta obra va donar nom al moviment, ja que un crític d'art va utilitzar la paraula "impressió" per descriure l'estil de l'exposició.

Tenen la ferma voluntat de no participar en les regles academicistes, però també pinten paisatges a l'aire lliure, escenes de la vida quotidiana i fan una pintura concebuda a partir de la llum, que incideix en l'aigua, en els objectes, etc. Fan pinzellades soltes (petites i juntes), sobreposades que, amb l'efecte de la llum, creen un efecte de barreja de colors.

El concepte Postimpressionisme

S'utilitza per referir-se a diferents estils entre els anys 1890 i 1905. Això no vol dir que desaparegui l'Impressionisme. Es tracta de diferents pintors francesos que desenvolupen un estil personal molt diferent que els allunya una mica dels ideals impressionistes. Tot i així, el terme "Postimpressionisme" no es va aplicar fins al 1910 en una exposició on hi havia els pintors Cezanne, Van Gogh, Gauguin, Toulouse-Lautrec... Les obres postimpressionistes no es poden considerar impressionistes, ja que tenen uns trets propis. Aquests aposten per una pintura més subjectiva i més fidel a la realitat. No és només els subjectes que miren sinó que és el subjecte que sent i pensa.

Arquitectura del ferro

La Revolució Industrial va modificar la societat del segle XIX per un creixement de la població, que va fer necessari un nou urbanisme per canalitzar la intensa activitat constructiva. En aquest moment hi ha una recerca d'una arquitectura adaptada a les necessitats de la nova societat. Simultàniament, apareixen nous materials com el ferro i el vidre que permeten construccions més fermes, però també més ràpides de construir. Al mateix temps, els edificis poden ser de més envergadura.

A partir de mitjans del segle XIX es van construir grans edificis de ferro recoberts de vidre per recollir les exposicions universals a les capitals europees, periòdicament. Aquestes construccions efímeres es desmuntaven finalitzada l'exposició. A finals del segle XIX va aparèixer també el ciment i, a partir d'aquest moment, les estructures metàl·liques van servir de suport i el ciment per recobrir els edificis, i el vidre per formar els grans finestrals. Un exemple paradigmàtic: l'Imperi Britànic decidí construir l'edifici de dimensions més grans del món per a la primera Exposició Universal, que tingué lloc a Londres. El Crystal Palace, un edifici fet només amb elements de ferro, vidre i fusta prefabricats.

David i la Revolució Francesa

La Revolució Francesa va ser presidida per una època en què entra en crisi el sistema absolutista de la Monarquia Francesa. Els excessos de la cort de Lluís XVI, juntament amb una pujada dels preus degut a unes males collites, van generar malestar en la població. Quan el rei va convocar els Estats Generals per fer una petició monetària, el tercer estat (la burgesia) va decidir abandonar els Estats Generals i formar l'Assemblea General. Les classes populars es van afegir a la revolta i s'inicia la Revolució Francesa l'any 1789. L'any 1792 es va proclamar la república. Un any més tard, es va guillotinar Lluís XVI i tota la seva família, acusats de traïció a la corona. A partir d'aquest moment, es va iniciar una campanya militar per tot Europa, dirigida per Napoleó.

Jacques-Louis David és el pintor del període revolucionari per excel·lència. La seva pintura abandona els excessos del Barroc i del Rococó, per esdevenir molt més racional i encarnant els principis liberalistes de la Revolució.

Romanticisme

Moviment cultural i artístic de mitjans del segle XIX que afecta tant a l'art com a la literatura i la música, però que també és una actitud vital. Ideològicament, es pot lligar amb els principis liberalistes i nacionalistes de la Revolució Francesa. Podem lligar-ho amb les teories de Rousseau, lligades a la llibertat personal.

Els trets més significatius són:

• La defensa de la llibertat (individual i col·lectiva).
• L'exaltació de sentiments molt extrems, amb una intenció de contrastar amb el racionalisme del Neoclassicisme.
• Un especial interès pels paisatges, per l'exotisme d'evadir-se de la realitat occidental.
• Un interès per la naturalesa frondosa, sent un reflex de l'estat d'ànim de l'artista.

L'home romàntic és insatisfet, es refugia en aquest espai per evadir-se de la seva realitat, deixant-se arrossegar i es recrea en les passions de l'ànima que, com més obscures, millor.

Realisme

És un moviment artístic entre els anys 1848 i 1870 en el qual s'inspira a recrear la realitat amb la màxima fidelitat. Els pintors i escultors realistes pretenen donar una visió objectiva de la realitat. S'ha de tenir en compte que, en aquest moment, quan la Revolució Industrial està arrelada a tot Europa, hi ha una classe social formada pels obrers, però també pels habitants rurals que viuen en miserables condicions de vida i que hi ha molt contrast entre aquests i els benestants (burgesia i noblesa). Ens trobem en un moment en què les aspiracions i els ideals liberalistes han quedat frustrats després de les últimes onades de revoltes de 1848.

Estilísticament, parlem d'un art objectiu, gens idealitzat, que empra tots els elements pictòrics (colors i llum) per aconseguir aquesta fidelitat a la realitat. És el més fotogràfic que tenien.

Courbet: Pintor francès que es va manifestar contrari a l'academicisme. De fet, ell no va ser acceptat a l'Exposició Universal i va obrir un pavelló amb el nom de "Realisme". Fou un activista polític. La seva manera de pintar era, en el fons, una reivindicació.