Moviments Literaris: Del Noucentisme a l'Avantguardisme

1. El Noucentisme: cronologia i moviment

Moviment que partí del Modernisme, s'inicià el 1906 i acabà el 1923 amb el cop d'Estat del general Primo de Rivera. El Noucentisme s'allunyà de les idees del Modernisme per crear-ne unes de noves, amb l'objectiu de modernitzar Catalunya partint d'un ideari i un vocabulari propis.

Eugeni d'Ors fou qui va establir les bases del moviment amb les seves gloses a La Veu de Catalunya. El 1906, d'Ors, que signava amb el pseudònim de «Xènius», va fer servir per primera vegada el terme «Noucentisme». Durant setze anys, va escriure més de quatre mil glosses, columnes d'opinió on reflexionava sobre la societat i articulava el programa del moviment, basat en un discurs ètic i estètic. Un any després, Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona i fundador de l'Institut d'Estudis Catalans, institucionalitzava el Noucentisme i n'aplicava els ideals a la política.

Els noucentistes anhelaven establir un model autòcton. Institucions com l'Institut d'Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya van néixer com a rebuig de les estructures de l'administració provincial i de la Llei de Jurisdiccions, cercant l'hegemonia política de la burgesia catalana.

Els artistes noucentistes van voler allunyar-se dels ideals simbolistes i impressionistes. Els seduïen els clàssics grecs, llatins i autòctons, cercant un valor d'eternitat. En poesia, van destacar Els fruits saborosos de Josep Carner i Les Horacianes de Miquel Costa i Llobera.

2. Característiques del Noucentisme

• Imperialisme: Construir una Catalunya ideal, mirall d'altres cultures, a partir d'un estat burgès modern.
• Arbitrarisme: Cercar mecanismes col·lectius per superar crisis.
• Civilisme: Model de comportament basat en el civisme i l'educació.
• Classicisme: Basat en els ideals de la cultura clàssica: ordre, mesura, harmonia i norma.
• Mediterranisme: Idea de nació i raça mediterrània que ens diferencia de l'Estat espanyol.
• Noucentisme: Joc de paraules entre el numeral i el qualificatiu «nou», que lliga el canvi de segle amb el propòsit regenerador.

3. Comentari de text: "De la urbanitat"

El títol fa referència al bon comportament i al civisme. El text descriu un accident de trànsit en una ciutat on, malgrat la cua, la gent respecta les normes. Es pot observar un clar to civilista, especialment en la frase final: «tot ha passat en ordre».

4. Comentari de text: "Bèlgica" de Josep Carner

El poema descriu Bèlgica com el model de país que Carner imaginava per a Catalunya: un indret de cultura, civilitat i harmonia. A la primera estrofa, el paisatge apareix domesticat al servei de l'harmonia humana, oposant-se a la ruralia del Modernisme. La segona estrofa utilitza la ironia per contrastar l'harmonia belga amb la catalana. La tercera descriu la ciutat ideal noucentista, amb un ordre que facilita les relacions humanes. La quarta tanca amb la presència d'una rutina plàcida on els imprevistos estan controlats.

5. Definició i cronologia de les Avantguardes

Les avantguardes pretenien començar de nou, elogiant la novetat i la joventut. Van sorgir com a resposta a l'impacte devastador de la Primera i Segona Guerra Mundial, amb un desig de revolta i innovació artística. Es divideixen en dues etapes: 1906-1924 (Cubisme i Futurisme) i 1925-1947 (Dadaisme i Surrealisme).

6. Característiques de les Avantguardes

• Exaltació del progrés, la modernitat i el dinamisme.
• Aparició d'elements innovadors de la societat contemporània.
• Rebuig de la tradició artística anterior.
• Apologia de la provocació, l'audàcia i la violència.
• Admiració per la novetat, l'originalitat i la falta de lògica.
• Exploració del món oníric i el subconscient.

7. Principals moviments avantguardistes

• Cubisme (1907): Nascut a França. Abolició de la perspectiva i introducció del collage. En poesia, Guillaume Apollinaire destaca pels seus cal·ligrames.
• Futurisme (1909): Creat a Itàlia per Filippo Tommaso Marinetti. Elogia la vida moderna, les «paraules en llibertat» i defensa el feixisme.
• Dadaisme (1916): Creat a Zuric per Tristan Tzara. Es fonamenta en la provocació, la falta de lògica i la destrucció de l'art tradicional.
• Surrealisme (1924): Ideòleg principal: André Breton. Lluita per l'alliberament del subconscient i l'exploració dels somnis.
• Expressionisme: Apareix a Alemanya; reflecteix l'angoixa a través de l'exageració.

8. Relacions d'autors i obres

• Josep Vicenç Foix: Sol i de dol, On he deixat les claus.
• Joan Salvat-Papasseit: L'irradiador del port i les gavines, El poema de la rosa als llavis.
• Carles Soldevila: Introductor a Catalunya del monòleg interior.
• Miquel Llor: Laura a la ciutat dels Sants.

9. Comentari de text: "Oda a Guynemer" de J. M. Junoy

Aquest cal·ligrama se situa en el període de les avantguardes, caracteritzat per la voluntat de revolta. Josep Maria Junoy, introductor del cubisme a Catalunya, crea una síntesi d'elements futuristes i cubistes.

El poema tracta sobre l'heroisme del capità Guynemer, aviador mort en combat el 1917. És un cant a la llibertat i als joves herois. Es divideix en dues parts:

• El fons: Escrit en majúscules, representa l'escenari, el «cel de França».
• El text: Escrit en català, en forma d'estela de fum d'un avió, simbolitzant l'ànima del capità ascendint al cel.

El cal·ligrama prescindeix de la mètrica tradicional i de la puntuació, utilitzant la disposició tipogràfica com a recurs expressiu.