Moviments literaris del segle XIX: Romanticisme, Realisme i Renaixença
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,01 KB
El Romanticisme
El Romanticisme es caracteritza pels següents trets:
- Rebuig dels cànons clàssics i de l'estètica neoclàssica del segle XVIII.
- Defensa la llibertat de l'artista i l'originalitat de l'obra.
- Reivindica la lletjor o l'horror com a valors estètics.
- Barreja de gèneres, tons o estils en una mateixa obra.
- Predomini del sentiment per sobre de la raó.
- Exalta el sentiment patriòtic, la recuperació de tradicions i llegendes, i l'ambientació medieval.
- Exotisme i aventura; predomina la conducta antisocial en els seus protagonistes.
Aquestes característiques rarament es troben totes juntes en una obra. Autors destacats són Victor Hugo o Walter Scott (conservadors), i P.B. Shelley o Lord Byron (liberals).
El Realisme i el Naturalisme
El Realisme era un moviment centrat en la novel·la que pretenia reflectir la societat del seu temps, allunyant-se de l'evasió al passat pròpia del Romanticisme. Autors clau: Charles Dickens, Benito Pérez Galdós i Leopoldo Alas, conegut com Clarín.
El realisme va tenir com a conseqüència el Naturalisme, moviment creat pel francès Émile Zola, amb dos objectius bàsics:
- Retratar la vida de les classes socials més desfavorides (ex: miners).
- Constituir el reflex literari de les teories deterministes: els humans vivim condicionats tant per l'herència biològica com per la influència del medi.
La Renaixença
La Renaixença va ser un moviment de recuperació política i cultural que, al llarg del segle XIX, volia dignificar la llengua catalana i reestablir, als territoris on aquesta es parlava, una literatura nacional al mateix nivell que la de qualsevol país europeu. Això implica el retrobament amb la literatura de l'Edat Mitjana.
Cal dir que, primer de tot, la Renaixença va ser un moviment polític que va néixer de la burgesia catalana, ja que volien diferenciar-se de la resta d'Espanya, més agrària i menys industrial. Es considera que es va iniciar l'any 1833, amb la publicació del poema «La Pàtria» de Bonaventura Carles Aribau.
Els Jocs Florals
Els autors de la Renaixença Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer i Narcís Oller van ser premiats en aquest certamen en els inicis de les seves carreres literàries. Els Jocs Florals també van generar polèmica; alguns sectors, des de la seva restauració, els van considerar anacrònics o conservadors.
El simbolisme dels premis era:
- Pàtria: Englantina
- Fe: Viola
- Amor: Flor natural
La persona que guanyava els tres premis rebia el nom de Mestre en Gai Saber. «Gai» significava «alegre» en català i occità.