El municipi. Els òrgans de representació política i la seva designació. Òrgans necessaris i òrgans complementaris.

Òrgans directius dels ministeris:són els que han de desenvolupar i executar els plans d’activació que els òrgans superiors han establert. I depenen dels ministres o dels secretaris d’Estat i s’ordenen jeràrquicament entre ells de la manera següent:
sotssecretari i director general
L’administració perifèrica de l’Estat
Les funcions de l’Administració general de l’Estat les porten a terme, tant a les comunitats autònomes com a les províncies, els següents òrgans:
- Comunitats autònomes: delegats del Govern
- Províncies: sotsdelegats del Govern

A.- L’Assemblea legislativa
Es tracta d’un òrgan monocameral que pot rebre altres noms, com: parlament, diputació general, junta o corts.
S’elegeix cada quatre anys per sufragi universal. Exerceix el poder legislatiu, controla l’acció política del Consell de Govern, escull el president de la comunitat i aprova els pressupostos.
B.- El Consell de Govern
És l’òrgan que gaudeix de la competència per a l’exercici de les funcions polítiques i administratives. Està integrat pel president i els consellers, amb responsabilitats sectorials. El president és elegit per l’Assemblea entre els seus membres i és nomenat pel rei. Li correspon la direcció del Consell, la suprema representació de la comunitat de l’Estat a la comunitat
C.- El Tribunal Superior de Justícia
És l’òrgan on culmina l’organització judicial en l’àmbit de la comunitat autònoma. Aquest tribunal està integra en el dispositiu judicial general de l’Estat.
D.- Altres òrgans institucionals
Les comunitats autònomes poden dotar-se d’altres òrgans:
El Defensor Del poble: Defensa els drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l’Administració de la comunitat autònoma.
Tribunal de Comptes: Controla i revisa la despesa pública i la comptabilitat de la comunitat autònoma.