Museu Guggenheim de Bilbao: arquitectura descontructivista i integració urbanística

Museu Guggenheim de Bilbao

El Museu Guggenheim de Bilbao és un museu fet per Frank O. Genry entre 1991 i 1997 a Bilbao. L'autor utilitza pedra calcària, vidre i titani per construir aquesta obra descontructivista.

Descripció de l'obra

Pel que fa a la descripció formal de l'obra, podem dir que l'edifici ofereix una visió exterior creada a partir de dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals, recoberts de pedra calcària, i els retorçats, recoberts de làmines de titani. Tots aquests elements estan units i combinats a través de murs de vidre, els quals semblen cortines, que donen transparència al museu i relacionen l'exterior i l'interior. Vull ressaltar la notable vidriera que hi ha a la part posterior del vestíbul, realçada per una marquesina (tipus de plataforma), la qual fa de terrassa i descansa en una enorme columna de pedra. L'entrada principal s'amaga darrere d'una escalinata descendent, que salva el desnivell amb la plaça. Amb això, l'arquitecte aconsegueix una visió global de contingut. Al vestíbul hi ha una alçada de 50m i això dona sensació d'espai, i al voltant podem trobar els 3 nivells de les sales d'exposicions, les quals es distribueixen en diferents galeries. Gairebé totes les sales reben il·luminació zenital per mitjà de claraboies i la planta de les galeries poden ser ortogonals o irregulars, tot i que algunes tenen formes curvilínies, com per exemple la sala del peix (sala espectacular, espai lliure de columnes, per això és apta per exposicions de peces grans. I les plaques de titani d'aquesta sala semblen les escames).

Relació amb l'entorn

El museu s'aixeca en una ria del Nervión, 16m per sota de la cota de l'ample de la ciutat, la qual cosa permet que l'edifici no despassi de les construccions circumdants. El museu ha aconseguit una integració urbanística total en l'entorn gràcies al seu atractiu reflex en l'aigua i al color metàl·lic dels murs, ja que combinen amb la tonalitat atmosfèrica del lloc. També dir que actualment, aquest museu ha esdevingut una imatge característica de la ciutat. La seva funció principal és exposar qualsevol manifest artístic contemporani a les seves sales, a partir d'un fons propi i de les exposicions temporals itinerants en el circuit de museus de la fundació dels Guggenheim.

Significat i influències

Pel que fa al significat, les seves formes orgàniques, vistes des del riu, han estat identificades amb un vaixell (interpretació que ret homenatge a la tradició portuària de la ciutat) i els panells lluents de l'exterior es projecten en l'aigua com si fossin escates d'un peix. Respecte als models i influències, l'obra de Frank Gehry es vincula a les teories descontructivistes del filòsof Jacques Derrida al final dels anys 80 (la forma és el resultat de la fantasia). També té com a referent el monument a la Tercera Internacional. Dir que en aquesta obra hi ha uns estudis importants del càlcul matemàtic per poder fer tota l'estructuració de l'edifici, ja que construir en formes de desconstrucció no és fàcil i per això aquests càlculs es van haver de fer amb ordinador.

Context històric

Per últim, pel que fa al context històric, paral·lelament al moviment postmodern, durant els anys 80-90 sorgeixen corrents arquitectònics com el High Tech (valora l'exhibició dels components tecnològics de l'edifici) i el descontructivisme (la forma és el resultat de la fantasia). I per exemple, Mies van der Rohe continua amb arquitectura diferent d'aquesta obra (funcionalista).