Museu Guggenheim de Bilbao: Arquitectura i Història

Fitxa tècnica del Museu Guggenheim de Bilbao

• Títol: Museu Guggenheim de Bilbao
• Autors: Frank O. Gehry
• Cronologia: 1991-1997
• Tipologia: Museu
• Materials: Pedra calcària, vidre i titani
• Estil: Desconstructivista
• Localització: Bilbao

Context històric i biografia de Frank Gehry

Context: Després de la gran crisi econòmica dels anys 80, la dècada dels 90 va suposar un període d’expansió, millora econòmica i començament de la bombolla immobiliària. El museu es troba dins d’aquest context de recuperació i creixement. La fundació va escollir Bilbao com a la ciutat en la qual hi volia tenir la seu a Europa, una ciutat que en aquell moment era molt industrial, bruta, grisa i sense gaire atractiu. Gràcies al museu, tota la zona que l’envolta i la ciutat en general es van revalorar molt. Els 90 també van suposar, a nivell internacional, la caiguda del mur de Berlín, els inicis d’internet i de l’era de la globalització.

Biografia: Frank Gehry va estudiar arquitectura a la Universitat de Califòrnia i urbanisme a Harvard. Ell funda la seva empresa i els seus projectes aviat van mostrar una actitud oposada a les reformes del modernisme arquitectònic i al funcionalisme. Al final de la dècada dels 80 es vincula al desconstructivisme i les seves obres desenvolupen un llenguatge expressiu molt personal en el qual l’edifici mateix és considerat una obra d’art.

Descripció arquitectònica: Exterior i interior

El museu ofereix una visió externa creada a partir de dos volums interconnectats: els ortogonals, recoberts de pedra calcària, i els corbats, que estan recoberts de làmines de titani. Tots aquests elements s’uneixen per murs a manera de cortina de vidre que dona transparència al museu i relaciona l’exterior i l’interior.

Destaca especialment la vidriera de la part posterior del vestíbul, realçada per una impressionant marquesina que fa de terrassa i que descansa en una columna de pedra. L’entrada principal del museu s’amaga darrere d’una escalinata descendent que salva el desnivell existent en relació amb la plaça. Amb això, l’arquitecte aconsegueix crear una visió global del conjunt en lloc de prioritzar un punt focal dominant.

L’interior es vertebra a partir d'un vestíbul de 50 m d’alçada, al voltant del qual s’articulen els tres nivells de sales expositives connectades per passarel·les curvilínies, ascensors envidrats i torres d’escales. La superfície d’exposicions es distribueix en dinou galeries: deu de planta ortogonal i nou de planta irregular, en correspondència totes amb les formes destacades a l’exterior. La més espectacular és la sala del peix, apta per a peces de grans dimensions. Totes les sales reben una il·luminació natural per mitjà de claraboies.

Entorn, integració urbanística i funció

El museu s’aixeca en una de les ribes del Nervión, 16 m per sota del nivell de la ciutat. Malgrat els seus 50 m, no sobrepassa els edificis del voltant. La seva construcció no només ha servit com a eix vertebrador de la urbanització, sinó que ha aconseguit una integració urbanística total, gràcies al seu atractiu reflex en l’aigua i al seu color metàl·lic.

Funció, contingut i significat: El museu és un dels centres que la fundació Guggenheim té al món. La seva funció principal és exposar qualsevol manifestació artística contemporània, de qualsevol format, a partir d’un fons propi. Vistes des del riu, les seves formes orgàniques han estat identificades amb un vaixell. Els panells lluents de l’exterior es projecten en l’aigua com si fossin l’escata d’un peix.

Influències i estil desconstructivista

L’obra de Frank Gehry es vincula a les teories desconstructives del filòsof Derrida. En l’arquitectura, se centra principalment en la fragmentació de la forma, que explora els desequilibris de la geometria. Aquesta voluntat d’experimentació formal té com a referent el moviment constructivista.