La Música del Barroc: Característiques, Formes i Estil
Clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,32 KB
Característiques de la música del Barroc
La música del Barroc és colorista, vital, plena de moviment i d'efectes dinàmics. Presenta molts contrastos, tal com s'observa en les arts plàstiques, i té un paral·lelisme musical en unes línies melòdiques carregades de notes.
Música vocal: Formes religioses i profanes
Música vocal religiosa
Triomfaven els oratoris, obres molt extenses que no s'escenificaven; eren per a impressionar psicològicament els creients mostrant un Déu poderós i magnífic, com un rei. Hi havia cor i solistes. Les cantates eren més reduïdes i també es componien misses.
Música vocal profana
Es tracta de música civil. Es componien cançons i cantates no religioses per a cercles reduïts d'aristòcrates, i òperes tant per als monarques i la cort com per a ser representades en el teatre.
Música instrumental i virtuosisme
Virtuosisme vocal i instrumental
Deixen el públic bocabadat per la velocitat que executen; un virtuós és un cantant o instrumentista d'una habilitat tècnica excepcional.
El triomf de la música instrumental
Es valora la importància del timbre; els compositors detallen l'instrumentació de la partitura. El violí destaca com a instrument solista. Els millors violins es fabriquen a Itàlia, on viu el constructor A. Stradivari; els famosos Stradivarius es valoren com els millors del món.
Pel que fa als teclats (clavicèmbal i orgue), tenen dues funcions: com a suport o base d'un conjunt (baix continu) o com a solistes de lluïment.
El concert i l'evolució de les formes
El concert és una de les formes instrumentals més característiques del Barroc. Consta de diferents moviments contrastats (3 o 4). L'instrument, el petit grup o l'orquestra sencera posa fi a l'homogeneïtat renaixentista.
Com reconèixer la música barroca
- Contrast: És la característica més inequívoca en els moviments ràpids i lents, matisos forts i suaus.
- Caràcter: Lluminós/tenebrós, enèrgic/calmat.
- Ritme: Rítmic, compostos i mecànic.
- Timbre: Oboè/violí, fustes i metalls, plans sonors (solista/tutti).
- Melodies: Llargues i fluides.
- Dinàmiques: Tractament per terrasses.
- Textura: Nova textura de melodia acompanyada, que té molt d'èxit i també conviu amb la contrapuntística.
- Harmonia: Fan servir les dissonàncies.
- Orquestra: En el pla tímbric, neix l'orquestra.
- Formes: Proliferen els concerts, tocates, suites, sonates i l'òpera.
- Esperit: Caràcter vital, les oposicions constants entre contraris imprimeixen dinamisme, dramatisme i espectacularitat.