Narcis oller

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,69 KB

 
El quadre de costums : El gènere narratiu del quadre de costums, que s’anomena així de la seva premsa periòdica popular, aquest gènere recull la faceta de recrear, de formar part d’una col·lectivitat i d’infondre la vida literària. Es pot destacar a Robert Robert, amb un enfocament nostàlgic i una intenció crítica. Aquests costums pertanyen a la línia de quadre urbà. L’altre tipus es el rural. Els quadres de costums en les últimes dècades del SXIX, acaben sent acceptades per la renaixença com una aportació necessària per a la literatura catalana. La literatura costumista es converteix en elegia d’un món preindustrialitzat que desapareix. Relació dels quadres de costum i la renaixença és la voluntat de registrar un conjunt d’aspectes identificadors d’una comunitat. La novel·la romàntica : Fa un itinerari que té com a fites més assenyalades el Werther. El desenvolupament de la novel·la històrica (Walter Scott com a més destacat). I la novel·la de fulletó (Alexandre Dumas com a més destacat, que aconsegueix un èxit públic important com el dramatisme i el sentimentalisme. El protagonista i el ressò de la novel·la té un èxit immediat en l’àmbit català, a través de traduccions del castellà. Situació de la novel·la en llengua catalana : Antoni de Bofarull, autor de la antologia poètica de los trobadors nous, escriu la novel·la L’orfaneta de Menàrguens, amb trossos de novel·les històriques i de fulletó que inicia una lenta i difícil recuperació del gènere novel·lístic en català. Novel·la realista i naturalista : Novel·la realista: articula una ficció que es correspon que es correspon amb el món contemporani, els personatges estan influïts pel medi en que s’han format per al situació històrica i social que els ha tocat viure, treballa l’objectivitat narrativa. Intenta mantenir-se com a narrador impassible. Novel·la naturalista: segueix un mètode científic i les teories son del positivisme determinista, el valor de donar protagonisme, per primera vegada, als personatges del poble treballador.
Narcís Oller : Ha de lluitar contra la tendència romàntica, que es desvia sovint de l’objectivitat narrativa i el porta cap a terrenys de ple en el sentimentalisme i el moralisme. Els crítics: Josep Yxart i Joan Sardà. Aquests defensen la concepció de la novel·la com a gènere parteix de l’observació de la realitat. Un projecte narratiu ambiciós: el retrat de la societat del seu temps : La seva primera novel·la es la papallona, que obté una acollida molt positiva, es reflecteix de seguida en traduccions de l’obra a diverses llengües. Intenta inserir-hi materials costumistes. L’escanyapobres : Es un dels punts culminats de la narrativa d’Oller. Aconsegueix vèncer la tendència sentimental, i potser té un caràcter negatiu del personatge estudiat. Té un gran impacte a causa de la industrialització. L’arribada del ferrocarril trasbalsa el món rural i acaba sent un factor de progrés. Vilaniu i la febre d’or : Tenen una voluntat inicial de ser peces bàsiques en la creació del seu món novel·lístic. Vilaniu posa en evidència la forma narrativa d’Oller a l’hora de saber expressar les tensions socials i històriques en un àmbit província. Es la novel·la més ambiciosa d’Oller. La temàtica es l’ascens de la menestralia cap a la burgesia en l’època de la febre d’or. La bogeria : Es una novel·la curta, considerada una dels millors moments de la seva novel·listica. L’encert prové d’un punt de vista narratiu. Un corpus novel·lístic, es un conjunt de novel·les interrelacionades i que responen a una intencionalitat global. Pilar prim : Intent d’aproximar-se als nous corrents modernistes. Per això s’hi observa una preocupació per la psicologia dels personatges i per l’articulació formal. Elements narratius - punt de vista: 3era pers, 1era pers,... - espai: on transcorre l’acció - temps: històric de la narració

Entradas relacionadas: