La narrativa catalana de la Guerra Civil, l'exili i la postguerra

La narrativa de la Guerra Civil, l'exili i la postguerra

Una part important de la narrativa que es va produir a partir de 1936 té com a tema l'experiència bèl·lica. Es tracta d'obres que donen testimoni de la guerra:

• La guerra: Tema central de cròniques novel·lades com Unitats de xoc (1938) de Pere Calders, 556 Brigada Mixta (1945) o Incerta glòria (1956) de Joan Sales, la trama de la qual s'estén cronològicament fins ben entrada la postguerra.
• Els camps de concentració: Destaquen novel·les com K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella, escrita el 1945 i publicada el 1963.
• L'exili: Els refugiats a Amèrica es van enriquir mútuament en llengua, cultura i paisatges.

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda va néixer a Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona, 1908) i va viure una infantesa feliç, però un casament desafortunat. Durant els anys de la República, Rodoreda es va dedicar al periodisme polític i, l'any 1939, va exiliar-se.

L'obra: A banda de la producció periodística i poètica, l'obra de Rodoreda inclou contes i novel·les:

• Aloma (1938): Novel·la d'inspiració autobiogràfica, refeta trenta anys després. Rodoreda presenta un personatge femení abocat a unes relacions amoroses que no li reporten la felicitat perduda amb l'entrada en l'edat adulta.
• La plaça del Diamant (1962): La seva obra més destacada, centrada en la Natàlia, anomenada «Colometa» pel seu marit, Quimet.

El matrimoni li fa perdre definitivament el paradís de l'adolescència i no recupera un cert equilibri fins a les segones núpcies amb l'adroguer del barri, uns quants anys més tard.

Pere Calders

Pere Calders va néixer a Barcelona el 1912. Destaca com a narrador pel joc constant entre la realitat i la ficció, la presència de l'absurd, l'insòlit i el fantàstic. El seu estil irònic busca la complicitat intel·ligent del lector, amb una reflexió compartida sobre els límits de la realitat, la condició humana i un to humorístic.

Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo (l'Aranyó, la Segarra, 1918), d'ideologia catalanista i d'esquerres, va ser corrector, editor, traductor i director literari, i va patir la censura franquista.

L'obra: Va conrear la poesia, el teatre, el conte i l'article periodístic, però el gènere central de la seva producció és la novel·la, que li va permetre una experimentació dels temes i de les tècniques narratives. S'interessa per la realitat i es compromet en la denúncia de les situacions d'injustícia i de privació de llibertat, explorant la realitat psicològica i social dels seus personatges. Destaquen:

• Temps obert (1963-1969): Cicle d'onze novel·les.
• Joc brut (1965).
• Mecanoscrit del segon origen (1974).