La narrativa catalana de postguerra

1946: Època de màxima repressió

amb execucions, prohibicions, la dispersió a causa de l'exili i la desaparició de la vida pública de tots aquells que tenien alguna relació amb la defensa de la llengua.

1956: Amb el final de la II Guerra Mundial

la repressió franquista s'alleuja. Molt lentament la llengua retorna al seu ús literari: es representen algunes obres de teatre, es creen algunes editorials (Barcino, Moll) i alguns premis literaris (Víctor Català), creació d'editorials (Edicions 62), premis literaris (Prudenci Bertrana, Josep Pla...) i d'una tímida però creixent activitat filològica que possibilita l'aprenentatge -sovint clandestí- de la llengua i de l'augment de possibles lectors.

La narrativa: tema de l’exili

diversa i va des de la narrativa testimonial fins al realisme màgic passant per la novel·la psicològica.

Novel·la fantàstica i d’evasió

La fugida de la realitat: Manuel de Pedrolo. Els temps i els llocs imprecisos, la ironia, la fantasia, la barreja de personatges històrics i inventats: realisme màgic. La imprecisió permet evitar la censura i denunciar les injustícies.

Novel·la psicològica

Explicar com els fets són viscuts pels protagonistes, com els condicionen i com els afecten psicològicament. Hi predomina el subjectivisme i la introspecció en el món interior dels personatges. Discurs directe i el monòleg interior. Els grans autors d’aquest corrent són Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga.

Mercè Rodoreda: 1908

Fou autodidacta. Escrivia contes i col·laborant en diaris i revistes i l'any 1938 rebé el premi Crexells per Aloma. Morí a Girona l'any 1983. Profund tractament psicològic dels personatges, la introspecció, una temàtica bàsicament femenina, relacions amoroses frustrades, protagonistes femenines i un estil narratiu poètic ple de simbolisme: les flors, els arbres, el jardí, els colors, els coloms, el mirall...

Etapa de joventut (1932-1936)

Escriure es escapatòria a la seva infelicitat matrimonial. Es reconegué Aloma, una història inspirada en fets autobiogràfics: introspecció, protagonistes femenines, relacions amoroses frustrades, univers simbòlic, expressió poètica, etc.