Narrativa catalana de postguerra

Enviado por nnueta y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,41 KB

 

CONTINUITAT I Renovació DE LA NARRATIVA. Lany 1939, amb lacabament de la Guerra Cívil, la llengua i cultura catalana van intentar ser borrades; el primer pas va ser la prohibició del ús del català a nivel oficial i literari, és a dir, es van prohibir llibres en català. Alguns autors que van començar a escriure van marxar cap a França o Amèrica del Sud, altres van deixar de escriure i altres canviaven la llengua. Els escriptors exiliats van continuar amb la narrativa que va ser posterior a la represa de la poesia, per les dificultats del gènere narratiu: necessitat dun públic lector ampli, una infraestructura editorial i la tolerància política. Durant aquest període sintenta la recuperació de la narrativa catalana i es lluita per impedir que la literatura catalana es perdi; alguns autors que havien començat a escriure abans de la guerra ho van tornar a fer, daltre banda hi apareix una sèrie dautors que inicien la seva obra durant la postguerra intentant una ruptura de novel·la anterior, però shi van trobar amb situacions negatives: falta deditorials, el règim franquista, la censura, etc… La segona etapa de la postguerra s'inicia l'any 1960 gràcies a un factor molt important: una major tolerància respecte a la nostra literatura per el règim, consolidat i segur, que ja s'ho podia permetre. La novel·la va tenir noves formes narratives com la novel·la psicològica amb autors com Llorenç Villalonga o Mercè Rodoreda; la novel·la realista amb autors com Josep María Espínàs o Baltasar Pocel i noves fórmules narratives com Pere Calders o Manuel de Pedrolo. LLORENÇ VILLALONGA. Va néixer a Mallorca i va ser escriptor, psiquiatre, periodista, dramaturg i va conrear la narrativa breu i la novela. Estudia a la Universitat de Saragossa, on acaba la carrera de medicina. S'especialitza en psquiatria a França, on coneix a Marcel Proust del qual va adquirir influència, sobretot en la novela psicologica.


 La seva primera novel·la fou Mort de Dama al 1931 on fa una interpretació satírica  de l'aristocràcia de la societat mallorquina als anys vint. Entre el 1934 i el 1936 dirigí la revista Brisa. En aquesta etapa va publicar també Fedra, la peça teatral Sílvia Ocampo i el començament de Madame Dillon (que no es publicarà fins el 1937). En el moment de lalçament militar del 1936, el seu liberalisme lallunya del règim franquista. Després de casar-se es trasllada a Binissalem on començarà a treballar en a la seva novel·la més important: Bearn o La sala de les nines . Amb aquesta novel·la pren la forma duna gran carta de Joan Mayol que retrata la figura de don Toni, aristòcrata que es debat entre liberalisme i perpetuació social de lestructura social de la senyoria. Acabada la guerra, s'instal·là de nou a Palma, i al llarg de quinze anys només va publicar alguns articles. El 1952 reprengué la seva activitat literària amb La novel·la de Palmira. Entre el 1952 i el 1961 va tornar a col·laborar en la premsa mallorquina i va alternar la publicació de novel·les castellanes amb contes i peces teatrals en català com El lledoner de la clastra. L'any 1961 va iniciar la seva darrera etapa, en la qual amplià les seves col·laboracions en la premsa de Barcelona i més novel·les, ja totes en català. Amb L'àngel rebel s'enfronta per primera vegada amb un món nou: el sorgit després de la guerra de 1939-45 que constitueix una confrontació del liberalisme humanístic amb el monolitisme de la societat. Va continuar escrivint als anys setanta fins a la seva mort, lany 1980. Aquestes novel·les destacables són Desenllaç a Montlleó, Falses memòries, La "Virreyna", El misantrop, Flo la Vigne i Un estiu a Mallorca. MERCE RODOREDA. neix a Barcelona. Viu una infantesa felíç al costat del seu avi. L'any 1939 va exiliar-se a ciutats franceses i després a Ginebra. La fan casar amb un tiet seu. Abandona al seu home i al seu fill per anar amb el seu amant Arman Oriols. El seu fill es escrizofenic.

Entradas relacionadas: