La narrativa curta de Quim Monzó i la societat contemporània

Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflectix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.

Quim Monzó va nàixer a Barcelona a l’any 1952. Pertany a la Generació del 70, per tant quan comença a escriure l’època del franquisme quasi ha finalitzat. Com que va viure a Estats Units, es veu influït per les tendències literàries europees i mundials. En aquest cas, s’inclou dins de la tendència del realisme brut, moviment que naix per a mostrar la realitat i la misèria dels barris marginals davant l’opulència de les grans ciutats americanes.

És un autor polifacètic, ja que a més de la seua obra literària ha col·laborat als diferents mitjans de comunicació. Dins de la seua producció literària se centra en la narrativa, amb llibres de contes com L’illa de Maians, o novel·les com Guadalajara. A la premsa escrita, escriu articles, com la seua columna setmanal a La Vanguardia, i també altres escrits a revistes setmanals. Alguns d’aquests articles han estat recopilats en llibres com El dia del senyor. A més, algunes de les seues obres han sigut dutes al cinema, com Cretins.

Quim Monzó s’inclou dins el moviment conegut com el Realisme brut, moviment que té els seus orígens als barris marginals de les ciutats americanes i que retrata i critica els defectes de la societat capitalista urbana, burgesa, conformista, insolidària i consumista.

La seua obra reflecteix els problemes de la vida moderna i urbana. Amb el seu humor fa una crítica de la societat mitjançant la provocació i l’inconformisme. Els seus personatges són normals i quotidians, les històries, quasi sempre amb un ensenyament, parteixen des de la situació vulgar que es complica i deriva en una situació absurda. Es podria dir que fa caricatures d’alguns aspectes del món contemporani com per exemple l’aïllament, la solitud, les drogues, el sexe, etc. Monzó és un escriptor que barreja dos registres, un més realista i líric i d’altre més grotesc i fantàstic. A més s’inspira i utilitza elements de la societat postmoderna per construir metàfores.

Hi predominen les històries lineals, amb un ritme àgil. Monzó utilitza un estil clar i senzill amb oracions curtes i fàcils per millorar la seua comprensió. Només escriu les accions imprescindibles i no les acompanya amb oracions innecessàries ni descripcions que alenteixen el ritme.