Naturalesa humana, societat i llibertat: Una anàlisi filosòfica

La naturalesa humana: Egoisme i societat

Nicolau Maquiavel ens diu que l'home és pervers i egoista, ja que només viu per a ell mateix i per a ningú més. Posant-ho en pràctica, segurament, un humà no salvaria una vida si la seva estigués en perill. En canvi, quan passem a viure en una societat comandada per una persona que posa i executa unes lleis, ja no fem les coses per naturalesa; les fem per una reprovació social, una ètica, una moral i una educació que, d'alguna manera, ens han ficat al cap. Llavors, sí que ens ho plantejaríem i potser la salvaríem.

El determinisme social i econòmic

També Karl Marx afirmava que la manera de pensar de l'ésser humà estava determinada per factors externs, factors de la societat que determinaven la consciència de les persones, i en la base d'això, aquest filòsof hi situa l'economia. Com el mateix Marx afirmava: "L'essència humana és, en la seva realitat, el conjunt de relacions socials".

Podem dir, doncs, que la principal causant de l'egoisme humà no és la seva naturalesa, sinó més aviat la societat capitalista.

Els instints segons Freud

Freud ofereix una resposta i diu que l'ésser humà està dirigit per dos instints bàsics, Eros i Tànatos: amor i mort o odi. El que fem estaria determinat o motivat per qualsevol dels dos instints. Freud reconeix tots dos impulsos com a constitutius. La violència és una part constitutiva de la naturalesa humana, fonamental per defensar-nos i seguir vivint.

Llibertat: Antics vs. Moderns

L'individu clàssic exercia la seva llibertat només a través de la llibertat política (la participació directa en les decisions de l'àgora) i, alhora, permetia la intervenció de la comunitat en els seus afers privats. En canvi, l'individu modern valora per sobre de tot la independència de la seva esfera privada davant la pública, reduint la llibertat política a la representació.

La ciutadania a l'Atenes de Sòcrates

A l'època de Sòcrates, Atenes estava estructurada en ciutadans que podien votar i, per tant, eren lliures. Els no ciutadans estaven formats per:

• Dones.
• Nens (que no havien arribat als 11-12 anys i no havien passat el servei militar).
• Esclaus.
• Metecs (no nascuts a Atenes).
• Bàrbars (no parlaven la llengua atenenca).

Eren lliures perquè participaven en política i, com que ho feies, eres ciutadà. Baixaven a l'àgora (plaça pública), on abans hi havia les escultures dels déus, i l'ésser humà ocupava aquest espai per fer votacions. Els magistrats (gent gran i sàvia a causa de l'experiència) decidien quan i on fer les votacions. El sistema de votació era la demos (poble) kratia (poder).