Neoclassicisme: Context, Característiques i Arquitectura Clau

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,87 KB

Context Històric i Característiques del Neoclassicisme

El Neoclassicisme neix com a resultat de l’esperit racionalista del segle XVIII, que cerca un retorn a la puresa de les línies clàssiques per fugir de l’estil decoratiu superficial imposat pel Rococó. A més, durant el segle XVIII es van produir importants descobriments arqueològics, com els d’Herculà (1719) i Pompeia (1748), que van meravellar la intel·lectualitat de l’època. A tot això s’ha de sumar el cansament d’un estil que es repetia a si mateix.

Al context cultural s’ha de sumar un context polític i social que va facilitar la imposició del nou estil neoclàssic. Ja que molt aviat aquest estil es va identificar amb els ideals revolucionaris d’una nova societat burgesa sense estaments, defensada pels revolucionaris francesos, mentre que el Rococó s’identificava amb les antigues classes privilegiades i els seus salons. Així, el nou estil neoclàssic serà l’estil oficial de la nova França revolucionària i s’allargarà durant l’època napoleònica. L’epicentre del nou estil serà França, però la seva influència arribarà a tota Europa.

Característiques Arquitectòniques Neoclàssiques

Grècia, i no pas Roma, és el model principal del Neoclassicisme. A les obres neoclàssiques predominen les columnes dòriques amb el fust acanalat. Els frontons tornen a tenir estàtues, però també es construeixen cúpules, partint de models moderns com la de Sant Pere.

Els arquitectes neoclàssics s’apropen als monuments clàssics intentant no només imitar les tècniques constructives sinó també l’esperit grec i romà. Sense aconseguir-ho plenament, intenten arribar a la màxima fidelitat en els models imitats, el que dona com a resultat una arquitectura freda i academicista. Els principals centres d’arquitectura neoclàssica van ser França, Anglaterra i Alemanya.

Exemple: La Madeleine, París

Temple laic (Pierre Alexandre Vignon, 1806 – 1842).

  • Napoleó volia construir un lloc per fer un culte patriòtic a la Glòria, però l’edifici va acabar com a temple cristià.
  • Erigit en homenatge a l’exèrcit napoleònic i per guardar trofeus i banderes arrabassades a l’enemic.
  • Com un “imperator”, Napoleó volia exhibir la grandiositat de França; ell seria el Cèsar de la nova Roma que era França.
Elements Formals Destacats

L’estructura presenta les següents característiques:

  1. Cúpula semiesfèrica.
  2. Interior i exterior completament diferents.
  3. Petxines i absis amb fresc on Crist i la Magdalena acompanyen personatges històrics del temps de Napoleó.
  4. Estructura voltada amb òcul.

Entradas relacionadas: