Nietzsche: Veritat, Nihilisme i el Superhome

La veritat com a metàfora i la voluntat de poder

Les metàfores es converteixen en conceptes quan oblidem el seu origen metafòric i hi assignem un referent universal. Així com en la realitat no hi ha res definitiu, tampoc ho pot haver en el pensament. No hi ha una única forma de contemplar el món, ja que cada persona percep la realitat d’una manera diferent i totes les perspectives són correctes.

Per a aquest filòsof, cada perspectiva és l’expressió de certes forces intuïtives que anomena voluntat de poder. La veritat entesa com a correspondència d’una proposició amb els fets no existeix. Una idea és verdadera si és útil i incrementa la voluntat de poder. A part, per al filòsof, Déu ha mort, així que la veritat també.

El nihilisme i la mort de Déu

La mort de Déu de Nietzsche explica que tots els valors judeocristians que Déu representa han caducat; és a dir, simbolitza la fi del sentit transcendent del món. Amb la mort de Déu, els homes ja no buscaran la raó. Això representa la destrucció de qualsevol pensament que superposi damunt l’única realitat un món d’idees, la desaparició de tots els valors eterns.

Això ha fet que l’home ja no cregui en res i que ja no trobi sentit en res. D’això se’n diu nihilisme, que vol dir que l’hem matat entre tots, que no creiem en res, que res té sentit, que no hi ha valors; també vol dir que fins al moment s’havia viscut amb un ésser que ens deia com havíem de comportar-nos, i a partir d’aquest moment es pot viure com decidim i construir nous valors. Aquest nihilisme pot donar lloc al naixement de l’últim home, del pitjor de tots.

El superhome i les tres transformacions

Contràriament a això, Nietzsche també presenta el superhome, un esperit lliure, aquell capaç d’acceptar la mort de Déu i assumir la vida, aquell home valent, real, que busca noves experiències; és realment qui representa una categoria moral. A aquest superhome s’hi arriba mitjançant tres transformacions:

• El camell: representa el moment en què l’home porta la càrrega de la moral.
• El lleó: representa l’home crític, que destrueix tots els valors establerts, que encara no ha assumit la mort de Déu.
• El nen: el que es pren la vida com un joc, és el superhome, lliure dels valors passats, autònom, aquell qui crea els nous valors.

La voluntat de poder i l'etern retorn

Aquest superhome estableix nous valors basats únicament en la vida; doncs, assumir la vida comporta una nova actitud, la de voluntat de poder, una voluntat lliure i vital. El superhome és l’únic capaç de superar la prova de l’etern retorn, una prova moral que implica una reflexió del temps expressada en forma metafòrica; doncs, l’única manera de demostrar que assumim la vida és desitjar l’etern retorn.