Nit de Lluna: Obra surrealista de Leandre Cristòfol

Es tracta d'una obra amb un equilibri físic i real i atemporal perquè representa un tema transcendent, amb un ritme de moviment fictici remarcat pel predomini de la forma diagonal del fus de filar i amb una textura llisa, brillant, suau i dura provinent dels materials utilitzats.

És una de les seves primeres peces no figuratives, que corresponen a les escultures surrealistes que va realitzar durant la dècada dels anys 30 i que formalment es relacionen amb aquest moviment.

TEMÀTICA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

És una obra que reprodueix el món de l'inconscient de l'artista, tal i com ell ho va descriure en vida:

“Us explicaré com em va sortir una de les primeres obres surrealistes. Va arribar un moment que vaig veure que els perdria (als seus pares) i vaig pensar que si feia una composició amb un fus d'aquells amb el que filava la mare i un ou de sargir mitges, tindria un record de la meva mare. Per a mi era un record, i va ser entesa com una obra surrealista. Realment ho és”. En aquesta escultura també hi volia reflectir els records d'infantesa al costat de la família, durant les nits d'estiu en el mas on segaven el cereal. “Nit de lluna” reflecteix aquest món inconscient de Cristòfol, que el transportava al seu passat més estimat, en què el paisatge de la comarca de La Noguera li impressionava, sobretot durant les nits de lluna. Per aquest motiu va escollir uns elements molt senzills i els va ubicar dins una caixa de fusta, per reproduir aquell somni d'infantesa. Pel que fa al significat es tracta d'una obra no figurativa i simbòlica. En canvi, la seva funció és decorativa, lúdica i il·lustrativa. És una de les millors obres de Leandre Cristòfol i una de les més destacades del moviment surrealista. El 3 de juliol de 1986 va ser exposada, juntament amb la d'altres artistes com Miró i Alberto Giacometti, en la mostra Qu' est-ce que la sculpture moderne? del Centre George Pompidou de París.

Es podria comparar amb la d' “El profeta” de Pablo Gargallo. Tindrien en comú la seva pertinença a les Primeres Avantguardes Artístiques mentre que hi hauria moltes diferències:

• Els seus estils: surrealista el de Nit de Lluna i cubista la d' El profeta.

• Materials: fusta a Nit de lluna i bronze a El profeta.

• La tècnica: assemblage a Nit de lluna i forja a El profeta.

• Dimensions: reduïdes a la Nit de lluna i grans en El profeta.

MODELS I INFLUÈNCIES

L'obra de Leandre Cristòfol ha de ser catalogada dins l'objecte surrealista, especialment les composicions incloses en l'Exposició Logicofobista. Malgrat això, el mateix Cristòfol afirmà que per ell “era un record i va ser entesa com una obra surrealista”. La transformació dels objectes quotidians en objectes poètics el relaciona amb els Ready-Made de Marcel Duchamp, malgrat que s'aparta del no significat de les obres de Duchamp, per esdevenir “una intuïció d'amor envers tot allò que et crida l'atenció”. És una actitud que l'acosta a la poètica de les escultures objecte de Joan Miró i als poemes objecte de Joan Brossa.