Normatives i impostos ambientals: Estratègies contra la contaminació

Normatives i impostos vs. contaminació

L’objectiu principal és reduir les emissions contaminants. Això es pot aconseguir mitjançant normatives (límits d’emissions) i instruments jurídics (impostos a la contaminació). Ambdós són de caràcter obligatori.

Les normatives són objectius ambiciosos als quals l’empresa s’haurà d’adaptar. En canvi, l’impost té com a finalitat reduir la contaminació incentivant canvis en el comportament de l’empresa.

Des del punt de vista de costos, l’impost és més eficient. Els impostos es recapten per l’administració pública, és a dir, es paga per una acció que provoca danys a la societat.

Avantatges dels impostos

• Cost-eficiència: La contaminació es redueix allà on és més fàcil fer-ho.
• Incentius permanents: Fomenten la reducció de la contaminació i promouen la innovació tecnològica.

Desavantatges dels impostos

Presenten menys efectivitat ambiental que les normes, és a dir, ofereixen menys garantia a l'hora de complir els objectius. Només es redueixen les emissions d'aquells que més contaminen.

Les empreses amb un coeficient de contaminació superior a l’establert seran penalitzades; en canvi, les que tinguin un coeficient menor al que marca l’impost rebran una bonificació.

Cànon RSU

El cànon de deposició de residus es va crear l’any 2004. Aquest recau sobre els locals i generadors de residus municipals (RM) que no són recollits pels serveis municipals. El tipus d’impost varia en funció de la finalitat del residu (abocador o incineradora) i de si es fa reciclatge o no al municipi.

Per a una empresa, el preu final serà la suma d'aquest impost més el cost de la gestió del residu. És un sistema de penalització-bonificació: alguns municipis reben més diners dels que aporten. La gestió la duu a terme l'Agència de Residus de Catalunya (ARC):

Locals → impost → ajuntament → Generalitat de Catalunya → retorn en funció de recollida selectiva, qualitat de la recollida (% impropis) i planta de compostatge.

Mercat de permisos de CO2 a la UE

La directiva de 2003 permet un sistema de comerç de permisos d’emissió. Les indústries queden afectades per la limitació de drets d’emissió de CO2, que poden intercanviar-se al mercat. Les emissions permeses són aquelles que s'autoritzen inicialment. En cas d’emetre per sobre del límit, s’aplica una multa de 100 €/tona.