Normes característiques del control social

El control social es duu a terme gràcies a una sèrie de normes. Cal que aquestes normes acompleixin dos requisits fonamentals: que siguin relatives i que tinguin un cert grau d’acceptació. Per una banda, les normes del control social han de ser relatives perquè s'ha de poder adequar a les canviants circumstàncies de la societat a la qual s’apliquen. Per una altra, cal que els integrants d’una societat se sentin amb l’obligació de respectar les normes: és del tot imprescindible generar el convenciment que aquestes normes mereixen ser acatades sense que intervingui cap mena de coacció, amenaça o sanció. Però per arribar a aquesta acceptació voluntària de les normes es requereix un alt grau de legitimitat tant pel que fa a l’autoritat que dicta la norma com pel contingut d’aquesta. Entre les moltes normes existents en podem destacar les següents categories:

• NORMES PRESCRIPTIVES:

  Quan s’estableixen normes de caràcter obligatori per als membres d’un col·lectiu. Amb aquest tipus de normatives es busca regular el comportament dels individus per tal que compleixin amb les obligacions imposades.

• NORMES SANCIONADORES:

  Quan es produeix un incompliment de les normes socials, els transgressors han de ser sancionats. Aquesta sanció dependrà de la consideració que tingui la norma contravinguda dins de les diferents tipologies de normes de control social.

• NORMES UNIFORMADORES:

  Com ja hem comentat repetidament, l’objectiu finalista del control social no és altre que el d’aconseguir que la conducta dels individus s’adeqüi a les normes establertes i uniformitza amb la conducta col·lectiva. Evidentment, seria utòpic pensar que tots els membres de la societat actuaran conforme a les regles, però, per contra, és del tot necessari que la majoria dels individus acatin aquestes normes. Si aquest efecte no s’aconsegueix i la majoria es desvia de les normes vigents ens trobem davant d’una situació anàrquica que els sociòlegs han anomenat anomia. Segons Durkheim, aquesta situació implica una ruptura entre les parts components del tot social a causa del relaxament de l’ordre. Com més sigui el relaxament de l’ordre social, major serà la situació greu, només s’aconseguirà la recuperació de l’ordre social a través d’un canvi profund de les seves estructures.