El Noucentisme: Història, Estètica i Autors Clau
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,41 KB
El Noucentisme
El Noucentisme és el nom amb què es coneix l'estètica que, entre 1906 i 1923, conviu amb el modernisme (que acaba el 1911) i el substitueix gràcies a l'estreta col·laboració entre els intel·lectuals i el poder polític.
Va permetre el pas de la desorganització i la pluralitat desbordant del modernisme a una rigidesa de normes que calia seguir. Es divideix en dues etapes:
- 1906-1917: L'any 1906 va ser decisiu perquè es va començar a publicar el Glosari d'Eugeni d'Ors a les pàgines de La Veu de Catalunya. També es van publicar Els fruits saborosos de Josep Carner, Oracions de Miquel Costa i Llobera, i es va celebrar el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
- 1917-1923: Va morir Prat de la Riba, home clau en la consolidació del procés d'autogovern. El 1918 va acabar la Primera Guerra Mundial i es van iniciar els greus conflictes de tipus sociopolític que van portar a la dictadura de Primo de Rivera, culminant amb la marxa d'Eugeni d'Ors a Madrid (1923).
Poder i cultura
El 1907 es va fundar l'Institut d'Estudis Catalans, una institució d'alta cultura científica. El 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba, que va començar a actuar en l'organització política del país i en la creació d'infraestructures: escoles primàries, escoles de mestres, museus, biblioteques...
El 1913 es van decretar oficialment les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra, qui va dur a terme la seva obra normalitzadora amb la Gramàtica catalana i el Diccionari general de la llengua catalana (1932). D'altra banda, Eugeni d'Ors va posar ordre a l'ensenyament i al Servei de Biblioteques.
Trets estètics
Eugeni d'Ors va ser l'ideòleg que va estructurar la nova estètica del Noucentisme en 5 aspectes:
- Noucentisme: Suposava el rebuig total del romanticisme i el desordre sociocultural impulsat pels modernistes.
- Imperialisme: Defensava el moviment ordenador que s'havia d'imposar a tot el territori i havia d'abraçar totes les capes socials.
- Arbitrarisme: Es basava en la selecció dels elements de la realitat per a expressar les idees.
- Civilitat: Havia de neutralitzar els progressius conflictes i harmonitzar les classes socials en un mite de perfecció i cultura.
- Classicisme: Afirmava que el món clàssic donava ordre, raó, mesura i harmonia.
La poesia, protagonista
Com que la novel·la i el teatre, gèneres claus en el modernisme, evidenciaven massa la realitat i tendien poc a la idealització, va ser la poesia, juntament amb l'assaig i el conte, el gènere escollit per l'estètica noucentista.
Les Avantguardes
És un corrent representat per autors que van adoptar una posició crítica i de lluita compromesa davant les tensions cada vegada més fortes entre la burgesia i la classe obrera, o enfront de les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. Van ser titllats de «terroristes» pel seu afany de buscar noves maneres d'expressar l'art, destruir l'ordre i les normes establertes. Hi destaquen els noms de G. Apollinaire i V. Maiakovski (estrangers); Joan Salvat-Papasseit i J.V. Foix (catalans).