Noucentisme i Modernisme diferencies i semblances
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,86 KB
Modernisme:
El Modernisme fou un moviment cultural que es produí a Catalunya entre els s.XIX i XX. El Modernisme català tractà d’inserir l’art a la totalitat de la vida social. Cal remarcar que el nostre Modernisme i la resta de modernismes del moment no s’identificaren. Tenien alguns punts de contacte com la voluntat de modernització. Quan sorgí el moviment, el panorama literari català estava dominat pels darrers romantics i pels naturalistes. Els modernistes s’oposaren mentre que no s’establi una veritable oposición amb els naturalistes. Els Modernisme fou un moviment complex, volien rompre amb el passat i tenien la voluntat de crear una cultura nacional.
Etapes:
A)Anys de formación i de lluita (1892-1900)
Entre aquests anys el moviment conegué la seva epoca mes agressiva. Les festes modernistes foren un instrument important de llançament del Modernisme. Pero fou sobretot a les revistes on es manifestà. Els intel·lectuals s’agruparen entorn de 4 revistes com L’Avenç.
B) Consolifació i triomf (1900-11)
Es perd l’agresivitat i el Modernisme es consolidà, passà a ser la literatura habitual. El carácter ideologic s’anà diluint. Minvà l’assaig i augmentà la creació. El període es Tacna amb la mort de Joan Maragall. A paritr d’aquest anys els modernistes quedaren marginats del mon literari. Duaran aquesta epoca aparegué un nou moviment, el Noucentisme.
Els corrents ideològics i estètics:
A) Regeneracionisme: Els integrants adoptaren una actitud d’atac, s’enfrontaren a la restauración borbonica i la monarquia i criticaren Espanya i Catalunya. Proposaven que el nostre país s’havia d’obrir a una línia de progres europeu. Compaginaren aquesta actitud cosmopolita amb una de nacionalista. La solución no es trobava en les masses populars, sinó en l’individu, per aixo propugnaven l’exaltació de la voluntat i defensaren l’individualisme de l’artista. Dins aquest corrent ditinguiren 2 vessants:
1) L’anarquitzant i republicà, radical i antiburgués.
2) El liberal, conservador i critic des de les propies files de la burgesia.>>B) Esteticisme: Destaca Santiago Rusiñol. Participaren de la voluntat de posar al dia la cultura catalana. Es consideraven víctimes de la societat materialsita i convertiren l’art en una mena de religió. La seva oposició a la burguesía era pel rebuig que aquesta feia de l’art i la bellesa. Criticaren la deixadesa i la manca d’interes de les clases popular, que no sabien apreciar l’art.
Característiques:
El Modernisme producte d’influencies diverses, cal parlar d’unes actituds literaries oposades, i hagué algunes actituds literaries prou notables que foren comunes a ambdós grups i que caracteritzaren el moviment:
1.La tradición i les influencies. 2.Recerca de l’art total. 3.Creació d’una literatura nacional. 4.La llengua i l’estil.
La narrativa modernista: La novel·la rural:
L’aparició del Modernisme no suposà cap innovació en el camp de la narrativa, introduiren el tema de les tensions i conflictos entre l’intel·lectual o l’artista i la societat. El triomf final de l’artista havia de portat a l’aparició d’una Catalunya moderna. D’aquesta manera comença l’etapa de narrativa modernista. La novel·la modernista adoptà diverses tendencies; novel·la rural, nov decadentista i nov costumista.
Novel·la rural. Víctor Català:
Amb el romanticisme comencen a apareixer una serie de narraciosn de tema rural, expliquen drames rústics, protagonitzats per personatges pintorescos en un escenario muntanyenc. El 1900 s’inicia el ruralisme modernista que vol incorporar com a tema els conflictes ideologics i reaccionar contra la visió folklòrica i pintoresca del ruralisme de la Renaixença. Aquests usen el camp del català no com usos pintorescos i uns costums socials sinó de problemas d’abast universal, la natura no es idealitzada sinó que es la representación de les baixes pasions. El tema central del drama rural modernista es el conflicte entre un individu inquiet i revoltat i una massa social passiva, aquesta masa social es el mon de la pagesia. El llenguatge d’aquestes novel·les reflectéis la parla popular dels pagesos.
Víctor Català: es un dels maxims representants de la narrativa rural modernista. La seva producció narrativa es pot dividir en 3 etapes:
-1902-07: Els seus drames rurals son narracions curtes que expliquen els elements tragics de la vida rural. La seva obra mes important es Solitud. La novel·la presenta una estructura fragmentada.
-1918-30: es 1 etapa emmarcada per les obres “Un film i Contrallums”. Assaja noves formes narratives sense exit.
-Compren els 2 volums de narracions “Vida molta” i “Jubileu” on s’allunya de la gruesa dels llibres anteriors.
El Modernisme fou un moviment cultural que es produí a Catalunya entre els s.XIX i XX. El Modernisme català tractà d’inserir l’art a la totalitat de la vida social. Cal remarcar que el nostre Modernisme i la resta de modernismes del moment no s’identificaren. Tenien alguns punts de contacte com la voluntat de modernització. Quan sorgí el moviment, el panorama literari català estava dominat pels darrers romantics i pels naturalistes. Els modernistes s’oposaren mentre que no s’establi una veritable oposición amb els naturalistes. Els Modernisme fou un moviment complex, volien rompre amb el passat i tenien la voluntat de crear una cultura nacional.
Etapes:
A)Anys de formación i de lluita (1892-1900)
Entre aquests anys el moviment conegué la seva epoca mes agressiva. Les festes modernistes foren un instrument important de llançament del Modernisme. Pero fou sobretot a les revistes on es manifestà. Els intel·lectuals s’agruparen entorn de 4 revistes com L’Avenç.
B) Consolifació i triomf (1900-11)
Es perd l’agresivitat i el Modernisme es consolidà, passà a ser la literatura habitual. El carácter ideologic s’anà diluint. Minvà l’assaig i augmentà la creació. El període es Tacna amb la mort de Joan Maragall. A paritr d’aquest anys els modernistes quedaren marginats del mon literari. Duaran aquesta epoca aparegué un nou moviment, el Noucentisme.
Els corrents ideològics i estètics:
A) Regeneracionisme: Els integrants adoptaren una actitud d’atac, s’enfrontaren a la restauración borbonica i la monarquia i criticaren Espanya i Catalunya. Proposaven que el nostre país s’havia d’obrir a una línia de progres europeu. Compaginaren aquesta actitud cosmopolita amb una de nacionalista. La solución no es trobava en les masses populars, sinó en l’individu, per aixo propugnaven l’exaltació de la voluntat i defensaren l’individualisme de l’artista. Dins aquest corrent ditinguiren 2 vessants:
1) L’anarquitzant i republicà, radical i antiburgués.
2) El liberal, conservador i critic des de les propies files de la burgesia.>>B) Esteticisme: Destaca Santiago Rusiñol. Participaren de la voluntat de posar al dia la cultura catalana. Es consideraven víctimes de la societat materialsita i convertiren l’art en una mena de religió. La seva oposició a la burguesía era pel rebuig que aquesta feia de l’art i la bellesa. Criticaren la deixadesa i la manca d’interes de les clases popular, que no sabien apreciar l’art.
Característiques:
El Modernisme producte d’influencies diverses, cal parlar d’unes actituds literaries oposades, i hagué algunes actituds literaries prou notables que foren comunes a ambdós grups i que caracteritzaren el moviment:
1.La tradición i les influencies. 2.Recerca de l’art total. 3.Creació d’una literatura nacional. 4.La llengua i l’estil.
La narrativa modernista: La novel·la rural:
L’aparició del Modernisme no suposà cap innovació en el camp de la narrativa, introduiren el tema de les tensions i conflictos entre l’intel·lectual o l’artista i la societat. El triomf final de l’artista havia de portat a l’aparició d’una Catalunya moderna. D’aquesta manera comença l’etapa de narrativa modernista. La novel·la modernista adoptà diverses tendencies; novel·la rural, nov decadentista i nov costumista.
Novel·la rural. Víctor Català:
Amb el romanticisme comencen a apareixer una serie de narraciosn de tema rural, expliquen drames rústics, protagonitzats per personatges pintorescos en un escenario muntanyenc. El 1900 s’inicia el ruralisme modernista que vol incorporar com a tema els conflictes ideologics i reaccionar contra la visió folklòrica i pintoresca del ruralisme de la Renaixença. Aquests usen el camp del català no com usos pintorescos i uns costums socials sinó de problemas d’abast universal, la natura no es idealitzada sinó que es la representación de les baixes pasions. El tema central del drama rural modernista es el conflicte entre un individu inquiet i revoltat i una massa social passiva, aquesta masa social es el mon de la pagesia. El llenguatge d’aquestes novel·les reflectéis la parla popular dels pagesos.
Víctor Català: es un dels maxims representants de la narrativa rural modernista. La seva producció narrativa es pot dividir en 3 etapes:
-1902-07: Els seus drames rurals son narracions curtes que expliquen els elements tragics de la vida rural. La seva obra mes important es Solitud. La novel·la presenta una estructura fragmentada.
-1918-30: es 1 etapa emmarcada per les obres “Un film i Contrallums”. Assaja noves formes narratives sense exit.
-Compren els 2 volums de narracions “Vida molta” i “Jubileu” on s’allunya de la gruesa dels llibres anteriors.