Obres Clau d'Ovidi: Anàlisi i Context Literari

Obres Principals d'Ovidi

• Medicamenta faciei: Receptes de bellesa escrites en dístics elegíacs, de caràcter totalment superficial, pràctic i estètic.
• Remedia amoris: Remeis per calmar el dolor per un desamor.
• Metamorfosis: Són catorze llibres en hexàmetres, en els quals intenta explicar la història de Roma des de l’origen del món fins a la mort de Juli Cèsar, transformat en un cometa. Intenta ser una obra èpica, però té un caràcter satíric. En aquest llibre apareixen molts mites en els quals hi ha transformacions mitològiques.
• Fastos: Va ser una obra inacabada a causa de l'ordre d'exili. En aquest llibre intentava copsar totes les festes que feien els romans mes a mes en dístics elegíacs.

Segona Etapa: L'Exili i la Poesia del Dolor (8 d.C. - 17 d.C.)

En el seu exili i en una incomprensió total, escriu poesia plena de dolor, com a manera de neutralitzar els seus sentiments. A més, fa poemes explicant la seva vida, criticant els seus amics que es quedaven els seus béns i pregant el perdó d’August. Ell passa de ser un personatge independent a nivell econòmic a una persona deprimida i sense forces, afeblida mentalment. Passa a ser un poeta elegíac, sent abans un de líric.

Obres de l'Exili

• Tristes: En aquesta obra intenta explicar com va ser la seva vida des de l’ordre d’exili fins la seva arribada al nou territori, narrant la seva despedida, trasllat...
• Pòntiques: Aquesta composició es diu així per la zona geogràfica on se situa (Pontos). De forma epistolar, són cartes destinades als seus amics, als quals prega que demanin a August la seva tornada.
• Halièutica: Aquest llibre tracta d’un estudi sobre la flora i la fauna de la zona, adaptant-se poc a poc a la zona i al destí, sempre en dístic elegíac.
• Ibis: Aquí ataca un dels seus “amics” que va intentar usurpar els seus béns immobles a Roma.

Altres Poetes Elegíacs Destacats

Altres poetes elegíacs són Tibul i Properci.

Tibul (50 aC - 19 dC)

Dins del cercle literari de Messala Corví, escriu 2 llibres d’elegies dedicats l’un a Dèlia i l’altre a Nèmesis.

Properci (57 aC - 15 dC)

Fa servir un estil preciosista i erudit, escrivint quatre llibres dedicats a Cíntia.